Pere Molera ens ha deixat

Ahir va morir el Pere Molera, un dels grans arquitectes de Sabadell i una persona d'humanitat excepcional.
Va ser membre de les primeres juntes d'aquesta associació veïnal, així com Tallaret d'Honor de l'any 2007.

<<Sempre sol, però amb la major cordialitat amb tot d'amics i coneguts amb els que inevitablement coincidia i com ell s'alegraven de veure's i saludar-se. Tanmateix era més de conversa que de tertúlia, més de dialogar que de crear imatges i obrir qüestions que de veure's escoltat>> (Paraules del seu amic Josep Ache).

Pere Molera era molt vehement en la defensa del patrimoni arquitectònic. La primera "comissió de negociació" del Casal Popular El Tallaret que va començar la darrera reclamació de l'ala Nord de Cal Balsac per al barri, li va demanar consell "professional" sobre l'estat de l'edifici, tants anys abandonat: encara ens va donar el seu parer, pessimista per cert, en aquella darrera vegada en la que vam poder comptar amb ell.
Potser el podríem recordar dedicant una exposició gràfica de les seves obres. Moltes són poc conegudes, però algunes ens sorprendrien...

Un Sant Jordi "diferent"

Aquest any no hem pogut celebrar la Diada de Sant Jordi com cada any. De fet, no la hem celebrat perquè hi ha molt poc a celebrar aquests dies. No és possible organitzar res que impliqui acumulació de persones en un mateix lloc (amés de tampoc si s'ha de manipular materials, com el paper o el plàstic, que són residència del maleit virus causant del problema) i ni tant sols ha estat possible, com els altres anys, regalar roses ni quasi tampoc llibres.
La causa més important és, però, que a moltes famílies no hi ha l'esperit de cada any sinó la preocupació o la por a la pandèmia, quan no tristesa per les seves conseqüències.
Aleshores, no hi ha hagut parades al carrer i, per tant, no hem viscut la Diada com en anys anteriors: la Biblioteca d'Estudis Creualtencs també està conseqüentment "tancada".
Això no vol dir, no obstant, que no s'hi faci res. A veure si, quan es pugui, coneixem la feina que s'hi està fent, que alguna hi ha...

Suspensió de la Festa Major de la Creu Alta 2020

Per molt que no vulguem perdre l'esperança de que les coses millorin i no sigui tant llarg el període de confinament amb el que ens hem topat per culpa d'un miserable virus (per culpa de moltes imprevisions més aviat), hem de reconèixer que les circumstàncies actuals no ens permetran portar a terme la programació, i l'organització corresponent, previstes per a la nostra Festa Major, pel que fa a aquest any i concretament pel darrer cap de setmana del molt proper mes de maig.

Tancats a casa els uns i els altres, sense certesa de quan podrem sortir; baixades les persianes de comerços i indústries arreu, que són els principals "financers" d'esdeveniments tan costosos com la Festa Major; impedits per organitzar quasi res, que pel que fa a la nostra Festa Major significa tenir moltes coses a punt molts dies abans, i, sobretot, dins d'un ambient de fatalitat (més de 300 morts locals i millers d'afectats a la seva salut) i de poca voluntat de celebrar segons què, el que no tenim més remei que decidir és que, aquest any o si més no aquest mes de maig, no tindrem la nostra Festa Major, patrimoni festiu de Catalunya.
La decisió és molt lamentable, però ho és més la causa que la ha provocada...

Solidaritat veïnal

És conegut que la humanitat es sorprèn a sí mateixa en els moments de més excepcionalitat; és aleshores que es destaquen els trets més extrems de les persones, per mal i per bé, aquest principalment.
La situació sanitària actual ja és una circumstància excepcional, deixant de banda les causes i els orígens de la mateixa de moment. Les mesures aplicades per contenir la pandèmia (algunes bé, d'altres no tant) també són extraordinàries; abans d'això era impensable la descomunal parada social, laboral i econòmica que es produeix a més d'una tercera part de la població mundial, i no ho és més perquè a molts llocs del planeta la excepcionalitat és tota una altra cosa.

Així, estant actualment la societat en tal situació, veiem com van sortint de dins d'ella tot un seguit d'iniciatives amb la intenció de fer que tots puguem suportar el millor possible aquest temps tan anormal que hem d'anar passant sense mobilitat i sense sociabilitat.
Uns fan el que poden per entretenir-se i alleujar-se l'avorriment o el desori d'estar sense fer res (?) i, a més, ho transmeten als altres per compartir els petits èxits que van assolint dia a dia.
Altres pensen en que hi ha d'haver qui pugui estar passant no massa bé aquestes circumstàncies tan rígides i comencen a esbrinar com es pot, també, ajudar a aquests que necessitin quelcom.
En definitiva, ens trobem en que, durant aquest llarg confinament, s'ha creat una mena de "xarxa de solidaritat veïnal" a través de la qual els que poden ofereixen ajuda als qui necessitin alguna cosa, i els qui no poden, demanen allò que, tancats a casa, no poden aconseguir tot i que els hi manqui molt. Hi ha qui, per exemple, no pot sortir a comprar aliments o anar a la farmàcia, gent gran sobretot, o qui no pot, o no sap, fer gestions imprescindibles. Per altra banda, hi ha qui s'ofereix a donar un cop de mà fins allà on arribi, conscients que altres ho necessiten, i tot sigui dit de passada, encara que els hi suposi un cert risc si han de sortir al carrer.
Tals iniciatives cal que es coordinin si es vol que surtin bé. Això es pot fer des de casa, amb l'ajuda d'allò de la tecnologia avui disponible, i es pot gestionar les demandes i les ofertes col·lectivament, millor que individualment.
És per això que dins del món veïnal de Sabadell, i en el molts altres llocs, s'ha creat i organitzat una autèntica xarxa de solidaritat com dèiem. O sigui que si, en aquests dies, sabeu que algú necessita que els hi arribi a casa alguna cosa o algú altre està disposat a ajudar al proïsme en el que pugui, ja ho sabeu: comuniqueu-ho a la vostra associació de veïns. Estem fent això.