És conegut que la humanitat es sorprèn a sí mateixa en els moments de més excepcionalitat; és aleshores que es destaquen els trets més extrems de les persones, per mal i per bé, aquest principalment.
La situació sanitària actual ja és una circumstància excepcional, deixant de banda les causes i els orígens de la mateixa de moment. Les mesures aplicades per contenir la pandèmia (algunes bé, d'altres no tant) també són extraordinàries; abans d'això era impensable la descomunal parada social, laboral i econòmica que es produeix a més d'una tercera part de la població mundial, i no ho és més perquè a molts llocs del planeta la excepcionalitat és tota una altra cosa.
Així, estant actualment la societat en tal situació, veiem com van sortint de dins d'ella tot un seguit d'iniciatives amb la intenció de fer que tots puguem suportar el millor possible aquest temps tan anormal que hem d'anar passant sense mobilitat i sense sociabilitat.
Uns fan el que poden per entretenir-se i alleujar-se l'avorriment o el desori d'estar sense fer res (?) i, a més, ho transmeten als altres per compartir els petits èxits que van assolint dia a dia.
Altres pensen en que hi ha d'haver qui pugui estar passant no massa bé aquestes circumstàncies tan rígides i comencen a esbrinar com es pot, també, ajudar a aquests que necessitin quelcom.
En definitiva, ens trobem en que, durant aquest llarg confinament, s'ha creat una mena de "xarxa de solidaritat veïnal" a través de la qual els que poden ofereixen ajuda als qui necessitin alguna cosa, i els qui no poden, demanen allò que, tancats a casa, no poden aconseguir tot i que els hi manqui molt. Hi ha qui, per exemple, no pot sortir a comprar aliments o anar a la farmàcia, gent gran sobretot, o qui no pot, o no sap, fer gestions imprescindibles. Per altra banda, hi ha qui s'ofereix a donar un cop de mà fins allà on arribi, conscients que altres ho necessiten, i tot sigui dit de passada, encara que els hi suposi un cert risc si han de
sortir al carrer.
Tals iniciatives cal que es coordinin si es vol que surtin bé. Això es pot fer des de casa, amb l'ajuda d'allò de la tecnologia avui disponible, i es pot gestionar les demandes i les ofertes col·lectivament, millor que individualment.
És per això que dins del món veïnal de Sabadell, i en el molts altres llocs, s'ha creat i organitzat una autèntica
xarxa de solidaritat com dèiem. O sigui que si, en aquests dies, sabeu que algú necessita que els hi arribi a casa alguna cosa o algú altre està disposat a ajudar al proïsme en el que pugui, ja ho sabeu: comuniqueu-ho a la vostra associació de veïns. Estem fent això.
El que no ha faltat, en tot moment, ha estat el tema de les "distàncies, mans i mascaretes", és a dir, amb el tema de la COVID19 hi ha hagut el doble de feina d'organització per aconseguir la mitat del que fem sempre. Aquesta ha estat la fórmula per aconseguir tenir una festa que no fos simbòlica només, que no fos "petita".
