Seminari virtual: "Cap on va l'estat del benestar?"

Aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies i el fet que cada vegada més gent les sap fer servir, o al menys ho intenta, s'està prodigant la costum de fer conferències o xerrades temàtiques - més o menys participatives a més - sobre molts temes o difusions socials, a través dels moderns mitjans de comunicació domèstics, als que tenim fàcil accés des de casa, amb un ordinador o, encara més senzill, des del telèfon mòbil, que fa de tot, a més de telèfon.

La tendència a no sortir al carrer "si no és imprescindible", o sigui, més aviat per força però cada vegada més també per hàbit, fa que anem substituint la nostra manera de comunicar-nos amb la resta del món, o de socialitzar-nos (?), pels mitjans telemàtics, que evolucionen i creixen cada cop més justament perquè augmenta la seva utilització general. Fins i tot qui alguna vegada s'havia negat a "tenir mòbil" - o ordinador a casa - ara és normal que es comuniqui per videoconferència amb tota naturalitat. Les reunions ordinàries de la nostra Junta Directiva en són un exemple darrerament, sense anar més lluny.

També ho fan moltes d'altres entitats. Una d'elles, la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS), també n'ha agafat el costum, i no només per a les seves pròpies reunions o plenaris, sinó també per als serveis que, com a federació, ofereix a les associacions adherides i, per extensió, al veïnat en general.

Darrerament, per a cada dimarts a la tarda, ha organitzat, a través de la plataforma XiBarri, un seminari - virtual - en el que diverses personalitats destacades en la matèria ens ofereixen unes instructives xerrades sobre l'anomenat "estat del benestar" i la seva deriva pels nous temps que ens ha tocat viure darrerament.

En qualsevol cas, és un bon entreteniment cultural que domèsticament, des de casa i sense desplaçar-nos, tenim a l'abast aquests dies en els que una cosa així no trobaríem per un altre camí.

Bona alternativa i bon costum. Amb tot el que ens ha sobrevingut, és bo que incorporem nous coneixements, tècnics també, que potser no haguéssim ni contemplat "abans".

Petits arranjaments positius al barri

"Una imatge val més que mil paraules" és una dita internacional que ve a dir que és molt millor veure les coses per un mateix que llegir-ne una descripció o un esment, per molt que això segon sigui ben plasmat en un munt de papers, si és el cas.

Aquests dies estem repassant qüestions pendents que tenim a aquest barri i que fa temps que hem reclamat i en seguim parlant, en papers i instàncies de tota mena. Algunes venen de fa més de vint anys i, per molt que n'escriguem sobre elles, no se solucionen. Potser és que no ho diem, amb més o menys paraules, a qui ho ha d'escoltar; potser hi ha qui entén que demanem la lluna en un cove i no som prou amics com per a què ens ho escolti. Segurament és que no ho ensenyem bé.

El cas és que hem pogut comprovar recentment que, veient aquests problemes amb els ulls, millor que explicant-los o documentant-los per escrit, es té una idea molt més clara de què va la cosa realment. Ha estat, potser, en coses petites o senzilles, però ha quedat clar que no hi ha com que ho vegi directament qui en pot tenir poder de decisió al respecte per a què s'entengui de què va el problema i quina és la solució que necessita.

Això ve a tom de les passejades pel barri que continuem fent acompanyats per la Regidora del Districte i del seu equipo de l'Oficina del Districte. Un deteriorament tan senzill com el que va patir, a causa de les pluges, l'escala d'accés a la petita pineda de la nostra plaça, s'ha vist arranjat ben ràpidament pel sol fet de veure-ho en una d'aquestes visites, sense fer cap paper al respecte.

Anirem repetint l'acció, doncs va arribant a més detalls que se solucionen diligentment - com hauria de ser sempre - a partir que els hem vist, o mostrat, anant directament al lloc. Des de bancs trencats o senyals de circulació tombades, o equivocades - que també en tenim - fins a obres majors als carrers o places del barri o problemes urbanístics concrets i, normalment, ben senzills de solucionar, anem corregint deficiències vàries. A veure si aconseguim que la llista de qüestions pendents no ens surti tan llarga...

Renovació de l'asfalt d'alguns carrers de la Creu Alta

Aquests dies veurem com alguns dels nostres carrers s'ennegreixen de to cromàtic, perquè s'ha començat a executar un antic "projecte de renovació i millora dels ferms de las calçades de la ciutat de Sabadell". Antic perquè es va iniciar fa uns dos anys pel Consistori anterior.

Així, una altra vegada el quitrà, i la seva toxicitat, torna a recobrar protagonisme als nostres carrers. A alguns no és que no els fes falta, doncs n'hi ha que fa més de dues dècades (el segle passat) que el seu deteriorament ha estat evident, però l'arranjament torna a ser més d'allò que s'ha fet sempre, sense plantejar-se si actualment aquest tipus d'intervenció és la més adient per al ferm que ens convé a les calçades.

Alguns trams (o tots) quedaran prou bé, segons es pretén, i fins i tot pot ser que, en aquests alguns, s'arribi a amortitzar "la inversió", però en d'altres ja no és la millor idea a executar de cara al futur que convindria més als carrers en general.

Ja quan es va elaborar aquest programa vam advertir als aleshores responsables que es malgastaria diner públic en moltes d'aquestes intervencions; recentment, davant dels responsables actuals, hem repetit el nostre advertiment, però el corró municipal, quan es posa en marxa, no atén l'opinió de la ciutadania i les obres públiques decidides ja no es paren una vegada licitades.

Doncs malaguanyat esforç perquè als nostres carrers el que els convé de cara a un futur bastant immediat és una "pacificació" respecte a la circulació discrecional de vehicles, i no pas una facilitació del caos cada vegada més intens que aquests hi ocasionen. Això no vol dir precisament més asfalt.

Però ja anirem parlant més detalladament d'aquest tema, perquè serà una qüestió que anirà agafant més rellevància durant els propers mesos (no anys), i a la Creu Alta no ens escaparem pas; tot al contrari.

Memorial Lluis Companys

Aquest any en fa ja 80 que aquell President de la Generalitat de Catalunya va ser afusellat com a sentència dels tribunals de l'època, que mantenien aquest antic costum d'empaitar a les nostres autoritats que ha arribat fins als nostres dies.

A la ciutat de Sabadell ja fa 10 anys que, en tal aniversari, s'hi fa un acte institucional en memòria d'aquell assassinat, i l'Associació de Veïns de la Creu Alta, en nom d'aquest barri, hi hem anat prenent part del mateix quasi des de les primeres ocasions, cosa que, malauradament, no fa cap altra associació veïnal, inclosa la del veïnat en el que va viure Lluís Companys, l'esmentat President que també fou Diputat per la ciutat de Sabadell.

Aquesta vegada també hi hem estat, tot i que les mesures sanitàries s'hi han ficat pel mig, com entre tot el que la societat civil intenta organitzar per no trencar amb el que volem que sigui la nostra vida lliurement.

Aquest any farà 100 anys que a l'advocat sabadellenc Francesc Layret també se'l va sentenciar amb la mateixa bestiesa i amb similars "raons". A veure si podem fer un acte de record d'aquest altre cas, que té relació també amb el nostre barri.

Manteniment: tard i malament

Una setmana més tard del compte (sempre s'ha fet ABANS d'anar a celebrar-hi el corresponent Aplec de Jonqueres de cada any), els serveis contractats per l'Ajuntament per desbrossar i netejar l'entorn de l'antiga Ermita de Jonqueres, han anat a fer la seva feina i, de passada, ens n'han fet una a nosaltres de "feina".

Tallant i arrencant matolls, com fan sobretot pel rodal de la ciutat quan se'ls atorga aquesta feina, no se'ls ha acudit res millor que "podar" el nou arbre que hi vam plantar no fa ni quinze dies, i no per les branques, que més aviat no en tenia encara, sinó pel mig del tronc. Nosaltres hi anem afegint flora a l'indret i, els que tenen cura del seu manteniment, el que fan és malmetre allò que hi afegim.

Es tracta d'un arbre, jove i acabat de plantar, i ja hi ha costum a la nostra ciutat de "podar" els arbres a un metre de terra, però en aquesta ocasió ha estat una badada que requerirà una solució decidida, doncs ja no hi ha remei al que s'ha fet.

Cursarem la denúncia corresponent i veurem si els responsables del desgavell arrangen el deteriorament que han provocat, si més no aportant-nos un altre exemplar, que, si cal, hi tornarem a plantar, repetint la feina.

Tard i malament.

Visita de la Regidora del Districte

Per tercera vegada en el que portem d'aquest any tan especial, hem fet una passejada pels carrers i les places del nostre barri per detectar-hi o confirmar-ne les deficiències que hi ha o es mantenen per molts dels seus racons.

Les dues primeres, del passat mes de febrer, ja van servir per detectar-ne moltes i, d'ençà d'aquell exercici, hem de dir que alguna cosa ja s'ha arranjat.

El mèrit d'aquestes caminades pel barri rau en que les fem acompanyats per personal de l'Oficina Municipal del Districte, que van prenent nota, i imatges, del què els hi anem mostrant i després gestionen al respecte el que poden fer des de les seves atribucions.

Aquesta vegada hem millorat aquests acompanyaments en el sentit que també hi ha estat, personalment, la Regidora del nostre Districte, la Laura Reyes. En una estona hem fet un productiu recorregut tots plegats que ens ha portat a detectar més irregularitats urbanístiques i socials, i a recordar algunes que es mantenen sense solucionar encara.

El més important de tot ha estat que se li ha vist utilitat a aquestes caminades urbanes, de manera que n'han de seguir més i amb la participació de la Regidora esmentada.

Serà una altra pedra a la que anar picant de mica en mica.

Administració Pública electrònica

Convocats des de l'Ajuntament de Sabadell, el conjunt de las associacions veïnals de la ciutat hem estat reunits en una videoconferència en la que se'ns ha fet saber que, definitivament, a partir del proper dia 15 de gener totes les relacions burocràtiques que haguem de mantenir amb totes les administracions públiques, no només amb l'Ajuntament, s'hauran de gestionar per via electrònica exclusivament, començant des del mateix Registre Municipal, que ja està preparant-se per a aquesta "novetat" en el seu servei.

Es tracta de l'aplicació d'una llei de l'any 2015 que ja en aquell moment ens va fer preparar-nos al respecte; ara ja no hi haurà cap altra alternativa per a aquestes qüestions.

Cal esperar que, apart de la corresponent adaptació si no la tenim encara, aquests canvis no ens provoquin gaires enrenous ni més dificultats de les que ja tenen de per sí aquestes gestions, i, potser, ens acabin aportant algun avantatge, sempre i quan actualitzem també els nostres hàbits amb les noves tecnologies d'avui dia, que ens les trobem per a tot arreu.

Entre un suport temporal que se'ns oferirà i els corresponents "cursets" per a qui els necessiti, la nostra entitat acabarà d'entrar del tot, pel que fa a l'administració, al món del segle XXI, cosa que ja ens va bé si ens volem mantenir a l'alçada que necessitem per als nostres objectius del dia d'avui...

Grup Mou-re - Riu Ripoll (I)

 En la mesura en que vagi sent possible, el Grup Mou-te continua organitzant sortides culturals excursionistes. No és només per socialitzar-nos, que a tots ens convé en els temps que corren, sinó també per l'exercici físic i psicològic que aporta el sortir un matí, de tant en tant, a donar un vol pel nostre entorn, més enllà dels carrers de cada dia.

Sense que pretengui ser res extraordinari, un dels motius per sortir, per donar-li un contingut a aquestes matinals també culturals, és fer un recorregut per tot el riu de la nostra contrada, el Riu Ripoll, començant des del seu naixement fins arribar a la seva desembocadura o, tanmateix, al mar.

El passat dia 6 va començar aquesta sèrie d'etapes (el recorregut requerirà vàries jornades) i va arrancar des de l'origen mateix del riu, a les anomenades "Fonts de Can Llogari", un indret més amunt de Sant Llorenç Savall, localitat on va acabar aquesta primera de la sèrie i on començarà la segona, properament.