Malgrat s’ha fet saber, amb intenció més de confondre que d’informar, que la Festa Major de Sabadell d’enguany es farà igualment, tot i el que digui el “coronavirus” i les seves conseqüències, el que realment s’està movent als cercles culturals de la ciutat no és aquesta posició d’orgull i d’insensatesa.
Aquest tema s’ha de mirar
des de els seus varis punts de vista possibles, i, diguin el què diguin, i ho
diguin com ho diguin, no es pot, ni es podrà, desvincular cada un dels mateixos
respecte a la Festa Major i les circumstàncies actuals.
Per altra banda, cal valorar l’impacte econòmic que la situació ens reportarà, que ja ens està portant. Des de Cultura precisament es diu que es vol pensar amb l’efecte que al món cultural de la ciutat provoca el munt de suspensions que s’estan produint, apart dels recintes i espais tancats “sine die” de moment, i que justament es vol ajudar a aquest món local, mirant que es facin algunes coses protagonitzades per les entitats autòctones a les que el perjudici les està portant a un incert futur. Essent això cert, no s’aixeca la mirada cap al gran plantejament econòmic que serà necessari, per exemple, per portar a un altre món, el sanitari, al nivell en el que hauria d’estar permanentment, ni per ajudar a aquest o a la resta d’estaments socials (comerç, autònoms, aturats...), igualment perjudicats econòmicament. Insinuen que parlar d’això és fer una demagògia perversa (?).
Però l’aspecte que al final predominarà per damunt dels altres, hi hagi la sensibilitat que hi hagi i es mantingui la voluntat que sigui, serà el de la possibilitat real de poder fer algun tipus d’acte públic, anomenat o no “festa major”, a principis del proper setembre. A hores d’ara no es pot saber amb certesa “en quina fase” estarem aquells dies, tot i mirant-ho positivament i sense tenir en compte possibles rebrots i passos enrere. Anant tot com lo que optimistament podem preveure ara, cap al cap de setmana de la Festa Major de Sabadell d’aquest 2020 podria ser que les recomanacions sanitàries ja ens permetin fer, dins d’aquesta “Àrea Metropolitana Nord” en la que de moment tant malament ens ho estem muntant, alguna cosa si no multitudinària potser sí que amb certa quantitat d’assistents; això sí, a l’aire lliure i tots separats a dos metres de distància els uns dels altres (!). És a dir, una situació molt més favorable que la d’ara però lluny del què és qualsevol acte popular d’una festa major.
Es pensa en fer coses en menys dies i en menys horaris, d’estendre la “festa” per tot el territori ja que els barris s’han quedat sense res (!), d’aforaments limitats (?) i, fins i tot, d’accés a actes a l’aire lliure pels nostres carrers i places “amb cita prèvia”... O sigui, gairebé una utopia.
Però d'il·lusió n’hi ha. La Festa Major és il·lusió i aquesta no s’ha de perdre: “l’espectacle ha de continuar”, es diu. De fet, som molts els que estem pensant en fer alguna cosa quan puguem i no ens afecti, gens o poc, ni la economia ni la falta de respecte als qui no estan per festes. Uns i altres ens resistim a desestimar definitivament la Festa Major, les unes o l’altra, i comptem amb tenir motius de celebració en algun moment “final” que segurament arribarà, un dia o altre, un any o l’altre. Quan puguem, quan sigui, ben segur que alguna de grossa, o unes quantes, uns i altres muntarem. Però, de moment, hem de tocar de peus a terra.
Masses dubtes, masses interrogants. De moment, no se sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada