Més solidaritat

Tal i com anem sortint del confinament anem veient les altres conseqüències que ens ha portat la pandèmia. La COVID19 no és només una agresió a la salut que emmalalteix i mata a la gent; amés, per lluitar contra la seva difusió, resulta que també s'aboca a molta gent a d'altres problemes, igual de greus.
El quedar-nos tots a casa ha fet que gairebé ningú continués produint allò que, en el dia a dia "normal" de cadascú, anés fent o anés treballant. O sigui, molta gent no ha estat a la seva feina, fos aquesta de productivitat directa o ho fos indirectament. El moviment econòmic social s'ha parat també, s'ha quedat a casa.
Era previsible que això passés, i ha estat un fet a nivell mundial. Arreu ens trobem que, si aquell qui treballa - qui té la sort de poder-ho fer, que no tothom ho pot dir - ho deixa de fer, la parada econòmica, pròpia i general, n'és el resultat immediat.
I amb aquesta parada, apareix la particular "pandèmia" de la gana. Arreu també.

Encara que es facin esforços socials per evitar-ho o, al menys, pal·liar-ho - si és que es fan realment - i que s'hagin inventat els ERTO - que no es cobren - o suposades ajudes o promeses de tals, si ja abans hi havia famílies que necessitaven ajuda per poder menjar (!), ara que ens vénen a sobre les conseqüències econòmiques descrites, aquestes famílies augmenten, i molt. Arreu. Aquí, al barri, al nostre entorn, també.
I, a sobre, aquells que es dedicaven a fer quelcom al respecte d'aquella situació anterior - fent, per exemple, recollides d'aliments i repartiments dels mateixos - voluntàriament i com ajuda als afectats, ara resulta que són, la majoria d'ells, "població de risc", o sigui, que augmenta la necessitat i disminueixen les mans que hi feien alguna cosa.
Tenim, doncs, un altre problema - més - però vet aquí que hi ha unes altres persones que es comencen a moure al respecte. Potser que, si podem, mirem què hi podem fer en vista de la situació; potser que ajudem, com puguem, a aquestes noves iniciatives...
Quan una cosa així ha convingut, aquest barri sempre ha respost. Sembla que venen temps en els que haurem de tornar-hi...