Estar confinats no vol dir estar sense fer res, esperant a veure què passa. Encara que ens quedem a casa, sabem que el què està passant a fora resulta ser més greu del què ens esperàvem.
La insòlita situació social està portant al límit moltes coses que no es comptava que estiguessin tant malament. O sí, perquè tendim a mirar cap a una altra banda quan se'ns presenten segons quines situacions.
Ara, amb la pandèmia en marxa, l'economia aturada i la mobilitat reduïda, ens peten tot de coses que segurament ja n'estaven a punt; el 'corona-virus' ens està fent veure coses que "no veiem".
Una d'elles és la pròpia situació sanitària del nostre entorn, de la nostra ciutat.
Ja sabíem que "les retallades" no eren bones; ja ens en queixàvem. I ja sabíem també que deixar segons què només en mans privades limita el seu suposat servei social.
Als hospitals i als centres d'atenció primària ens hem trobat amb el què s'hi havia sembrat. I a les residències per a la gent gran (aquí, totes privades: quasi 300.000 sabadellencs no en tenim cap de pública) "la collita" ha estat molt més que desastrosa.
Veient tot el que s'està evidenciant, l'Administració ha començat a fer coses - a bones hores - i el nostre Consistori també. Avui ens ha convocat per explicar-nos-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada