"Una imatge val més que mil paraules" és una dita internacional que ve a dir que és molt millor veure les coses per un mateix que llegir-ne una descripció o un esment, per molt que això segon sigui ben plasmat en un munt de papers, si és el cas.
Aquests dies estem repassant qüestions pendents que tenim a aquest barri i que fa temps que hem reclamat i en seguim parlant, en papers i instàncies de tota mena. Algunes venen de fa més de vint anys i, per molt que n'escriguem sobre elles, no se solucionen. Potser és que no ho diem, amb més o menys paraules, a qui ho ha d'escoltar; potser hi ha qui entén que demanem la lluna en un cove i no som prou amics com per a què ens ho escolti. Segurament és que no ho ensenyem bé.
El cas és que hem pogut comprovar recentment que, veient aquests problemes amb els ulls, millor que explicant-los o documentant-los per escrit, es té una idea molt més clara de què va la cosa realment. Ha estat, potser, en coses petites o senzilles, però ha quedat clar que no hi ha com que ho vegi directament qui en pot tenir poder de decisió al respecte per a què s'entengui de què va el problema i quina és la solució que necessita.
Anirem repetint l'acció, doncs va arribant a més detalls que se solucionen diligentment - com hauria de ser sempre - a partir que els hem vist, o mostrat, anant directament al lloc. Des de bancs trencats o senyals de circulació tombades, o equivocades - que també en tenim - fins a obres majors als carrers o places del barri o problemes urbanístics concrets i, normalment, ben senzills de solucionar, anem corregint deficiències vàries. A veure si aconseguim que la llista de qüestions pendents no ens surti tan llarga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada