33è Aplec de Sant Vicenç de Jonqueres

 Ha arribat la data en la que cada any - el darrer cap de setmana del mes de setembre - celebrem el ja tradicional Aplec de Jonqueres, normalment a l'entorn de l'ermita que fou el bressol d'aquest barri.

Aquesta vegada, però, no ha estat com les anteriors, sobretot com les més darreres. Per una banda, havíem planificat un programa que no només incloïa els actes més habituals de les últimes edicions (el 10è Concurs de Ratafia, el de les paelles d'arròs, etc.) sinó que intentava recuperar alguns dels corresponents a la passada Festa Major, suspesa en la seva totalitat en el seu moment.

Per altra banda, però, la situació sanitària que impedí l'esmentada Festa Major, a aquesta alçada del calendari, tot i el que s'esperava no ha canviat gaire encara (en el fons no ha canviat gens en realitat) i, per tant, tampoc ha estat possible tirar endavant amb la major part de l'esmentat programa. Els concursos esmentats, i vàries coses més, s'han hagut d'anular.

Però aquest cop teníem preparat un "PLA B", en el que hi havia uns mínims actes que, amb tota mena de controls i adaptats a la normativa del moment pel que fa al tema de la pandèmia, sí que s'han pogut realitzar. Hem tingut un "petit Aplec" i, en ell, hi hem inclòs algun acte pendent de la Festa Major d'enguany.

Així, en principi, hem pogut comptar amb una nova edició de l'exposició "Gent del Barri", amb noves imatges de la història de la Creu Alta. En el darrer moment, s'ha pogut penjar-la a la tanca del Centre Cívic de la Creu Alta, com les anteriors, i allà està, amb gran acceptació del veïnat que contínuament la contempla.

També pendent de la Festa Major, com l'exposició anterior, hem pogut confeccionar una nova edició del DIARI DE LA CREU ALTA. Ha sortit al setembre, no a la primavera, i ha estat "especial", però tampoc ens ha faltat. Aquesta vegada ha portat un suplement extraordinari: el Full de Jonqueres, que, d'aquesta manera, com en els darrers aplecs, tampoc ha fallat.

També pendent de la Festa Major, hem pogut lliurar el Tallaret d'Honor 2020, que aquest any s'ha atorgat a L'ESTRUCH FÀBRICA DE CREACIÓ DE LES ARTS EN VIU, entitat creualtenca de projecció internacional que aquest any celebra el seu 25è aniversari.

L'acte de lliurament es produí en el mateix recinte d'aquesta entitat, al carrer de Sant Isidre, 140, perquè ens permeté "controlar" l'assistència dels qui hi van ser presents per regulades invitacions, per cert amb considerable quantitat de veïns i veïnes.

En el mateix esdeveniment s'incoí el Memorial Manel Galícia (acte permanent en els darrers aplecs) i un lliurament extraordinari d'un TALLARET D'HONOR del barri de la Creu Alta «en reconeixement a totes les persones, professionals i voluntàries, que han actuat contra els efectes de la pandèmia per la COVID19». Una placa indicativa d'aquest atorgament es fixarà a la plaça de la Creu Alta, quan sigui possible, per al coneixement general del mateix.

Per acabar el "petit Aplec", el diumenge 27, en petit comitè, l'Associació de Veïns de la Creu Alta va plantar, per segona vegada, un nou arbre al recinte de l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres. L'Aplec, en el lloc habitual del mateix, va ser un acte bastant senzill, tot i que bastant significatiu però. 

Aquesta vegada no ha pogut ser més, però ja vindrà l'any que ve, en el que tots comptem que les coses ja hauran tornat a ser com sempre. O més o menys.

Ja ho anirem veient...

,

El Grup Mou-te a Talamanca

 El Grup Mou-te, malgrat les restriccions que encara duren, ha tornat a fer una nova sortida. Tothom emmascarat i "mantenint les distàncies", però  recuperant activitats saludables que són necessàries per molt que la situació sanitària continuï entre indecisions contradictòries.

Aquest passat dimarts va tocar visita a Talamanca, on encara es recorda la batalla que hi hagué l'any 1714, la darrera que va guanyar un exèrcit que es pogués considerar exclusivament català.

La passejada ha tingut un pel de duresa, sobretot per la manca forçada d'entrenament, de manera que, seguint recomanacions, els participants s'han dividit en dos grups: un que bàsicament ha romàs al poble, a l'entorn del seu castell i del monument memorial que hi ha adjacent (on s'instal·laren les tropes catalanes d'aquella batalla) i l'altre grup, més caminadors, ha començat el seu recorregut a La Mussara, a l'altra  banda del torrent (on s'instal·laren les tropes borbòniques que perderen la batalla) i s'han dirigit fins al castell, al poble. Recordant l'històric resultat, aquest grup, després, s'ha entornat per on havia vingut, rememorant aquella pèrdua.

La teatral excursió ha estat tot un èxit, excepte a la tornada cap a casa d'una part d'aquest segon grup, que ha patit un ensurt automobilístic, sense greus conseqüències però. Tot al contrari, més ànims per a la propera.

 

Diada de Catalunya 2020

També pel que fa als actes habituals de la Diada de Catalunya aquest any hi ha canvis, limitacions, dubtes socials (i polítics) i temors a realitzar coses en comunitat, en conjunt amb les altres persones.

Moltes de les activitats que formen part d'aquesta Diada no s'han vist aquest 2020, o han estat molt minvades. Manifestacions, concentracions, actes públics amb centenars, o milers, de persones a l'hora, en un mateix lloc i juntes, no és prudent organitzar-los; seguim dins d'una pandèmia i encara no se li ha trobar cap solució real per revertir-la.

No obstant, les persones tenim uns drets en aquest País (se suposa) i no s'ha de permetre que una cosa afecti a l'altra, tant com sigui possible, i encara menys indefinidament.

Per tant, amb totes les mesures de seguretat sanitària que facin falta, hem de seguir endavant amb les nostres vides, amb les nostres relacions socials, amb els nostres drets polítics i amb les nostres activitats humanes; amb tot allò que vulguem fer, que sempre hem fet i que hem de poder seguir fent. La celebració de la Diada Nacional és una d'aquestes coses.

Poc o molt, aleshores, l'acte oficial que es fa a Sabadell cada any també s'ha portat a terme aquest. D'una en una i a uns quant metres de distància, les entitats sabadellenques que no hi hem volgut renunciar hem tornat a fer la clàssica ofrena floral al Parc Catalunya, amb el protocol més o menys correcte i amb el resultat bastant similar.

Han estat molts i moltes els qui han faltat aquesta vegada, com han estat també absentes moltes altres coses habituals. Però a la Creu Alta no ens ha passat desapercebuda aquesta jornada.

Comença el Curs 2020-2021

Ja hem sortit del període anual d'estiueig, o sigui, de les vacances. El dilluns dia 31 d’agost hem tingut la primera reunió de junta i ens hem tornat a posar en marxa a partir d’ara, com sempre. O no ben bé com sempre...

Això seria evident si parléssim d'un any qualsevol però aquest no ho és, com tampoc ho serà la continuació del mateix. A partir de la data esmentada, a l'Associació hem reprès les tasques habituals: reunions (a 2 m. de distància), projectes, organitzacions i, en definitiva, l'inici del nou curs 2020-2021 en tots els sentits.Però no com cada any sinó amb més dificultats que mai.

Com ja hem avançat, no podem fer servir el nostre actual local social. Tampoc ho podem fer a alguna sala del Centre Cívic; encara que ho hem estat fent tot l'any (per a les reunions de junta o de més de tres o quatre persones), ara resulta que no hi ha disponibilitat.

Segons ens van prometre dues Regidores de l’actual Consistori, havíem de comptar amb un espai concret des de l’esmentat 31 d’agost, però no han complert la seva paraula i no en disposarem fins a més enllà del proper dia 14 de setembre, si tot va millor de com ens han contradit en arribar a la data promesa. L'Ajuntament només fa veure que ens proporciona atenció i hipotètiques solucions provisionals, però ni tan sols compleixen el que ens diuen.

Encara que no aconseguim ser mereixedors d’ajuda municipal, no per això deixarem de fer la nostra tasca; el veïnat de la Creu Alta pot seguir comptant amb la seva Associació Veïnal: sempre hem trobat la manera de continuar treballant per al barri.

Suspensió de la Festa Major de Sabadell

Les associacions veïnals de Sabadell, davant la cancel·lació de la Festa Major de Sabadell 2020 i en la línia d’arguments que ens van aconsellar suspendre la pràctica totalitat de les festes majors dels barris per considerar, entre d’altres coses, que era impossible garantir la seguretat amb els models d’activitats habituals de les festes majors, volem manifestar el següent:

1. Després de mesos de confinament, el trànsit sense solució de continuïtat d’una situació d’estat d’emergència a la mal qualificada “nova normalitat”, cedint a pressions polítiques i econòmiques més que a raons de salut pública, s’ha mostrat com una decisió errònia si ens atenim als brots de contagis incontrolats que estem patint arreu. Una precipitada decisió que, fet i fet, no ha servit per salvar l’economia sinó que només ha provocat un augment important dels contagis. Alguna cosa s’ha fet (i es continua fent) malament.
2. La mal anomenada “nova normalitat” ha provocat un excés de confiança entre la població, que erròniament ha deduït que el virus era cosa del passat, quan els brots ens han retornat a la crua realitat: el virus ha vingut per quedar-se i és una irresponsabilitat el baixar la guàrdia.
3. En aquest context, han arribat les dates de la Festa Major de Sabadell i creiem que ha estat un encert suspendre tots els seus actes davant la impossibilitat d’evitar els contagis de coronavirus, i és per això que, com a associacions veïnals, fem una crida als veïns i les veïnes, i en especial al jovent, apel·lant a la responsabilitat personal per a què no es participi en activitats “fantasmes” o “alternatives” presencials de més de 10 persones, per tractar-se d’un nivell de risc potencial per encomanar-se de la COVID19 i convertir-se en propagadors del virus.
   

Finalment, no podem obviar una realitat: és urgent repensar el model d’oci actual i sortir de l’espiral consumista a la qual s’ha acostumat a la societat i especialment als joves. No serveix de res negar-nos la possibilitat de diversió quan al mateix temps l’única manera que es coneix és fent el que actualment es fa, i això no es pot canviar de la nit al dia, sinó que requereix d’un procés, de temps i de pedagogia. Cal posar en marxa un marc deliberatiu en el què participin totes les parts implicades per treballar un model d’oci que la ciutat en general i el jovent en particular necessitem.