Mou-te: La Mola

Endarrerida per les plujoses jornades en les que, en principi, la volíem fer, ha estat aquest passat dimarts, 29 d'octubre, quan els del grup Mou-te hem fet una pujada fins a La Mola, el "cim" més important que tenim per aquí, a mà.
L'accés el vam fer des de l'aparcament de Can Robert, i més enllà de Can Pobla vam despistar-nos per una "drecera" que l'únic de bo que tingué fou que, pujant, també arribava a dalt.
L'esmorzar va ser al Monestir de Sant Llorenç del Munt, on les coneixences ens van donar records per a tothom, especialment a alguns que havien de pujar però que, a última hora, no ho van poder fer.
La baixada havia d'anar pel 'Camí dels Monjos', però la vam adreçar, ara sí com cal, fins al punt on teníem el cotxe per tornar.
Llàstima que, entre els canvis, el mal temps i d'altres circumstàncies, vam ser pocs el que vam fer el cim; caldrà preparar una altra pujada en el futur per poder dir que "el grup" ha anat a La Mola...

Mou-te: Penelles i Ivars d'Urgell

Dins de cada trimestre, el grup Mou-te ens prepara una sortida "especial", que va més enllà d'una matinal passejant per la nostra comarca.
Per a aquest passat primer d'octubre van programar una visita a les comarques de La Noguera i L'Urgell. Primer, en autocar, vam anar fins a Balaguer i hi vam fer una exhaustiva visita guiada (muralla, Sta. Maria, St. Crist, Castell Formós, Mercadal...) i després vam anar fins a Penelles, un poble 'pintat' que ofereix una galeria d'art a l'aire lliure, i, en acabar, vam anar a dinar a Ivars d'Urgell, on a la tarda vam completar la sortida, evidentment cultural, amb un tast de natura, estirant les cames al voltant del recuperat Estany d'Ivars.
La intenció era passar-ho bé i donem fe que es va aconseguir.

Regidora del Districte

Des de les passades eleccions municipals, el panorama del nostre Consistori ha canviat molt. No només hi governa un partit polític diferent sinó que fins i tot

les persones que l'integren són gairebé totes distintes a les que ho havien fet anys enrere, quan les mateixes sigles van fer de la 'Casa Gran' el seu "cortijo".
Però no parlem d'allò ara, perquè precisament la cosa ha canviat. Sembla.
En qualsevol cas, tots els càrrecs són diferents des de fa aquests pocs mesos, i un, el del "alcalde del barri", també ha canviat. Nosaltres estem al Districte Segon i l'actual Regidora d'aquest Districte es la Laura Reyes Ruiz, coneguda en el món esportiu de la ciutat i veïna del barri, va dir.
Justament el passat dia 30 ens va venir a visitar al nostre actual local social, del que va poder comprovar personalment les particulars dimensions del mateix, des de fora estant, però, perquè, en ser dilluns, ens va trobar immersos en les "matriculacions" dels tallers i grups socials del nou curs 2019-2020 que estem tancant aquests dies, i, és clar, no hi cabíem a l'oficineta.
Apart de prendre nota de les angúnies, va estar al cas de tot el que vàrem comentar-li i ensenyar-li, i també ens va oferir col·laboració i diàleg per anar resolent el que sigui possible...
Va ser un inici de relacions en realitat, que no va arrancar amb gaires debats de moment. Tot molt formal.
Anava acompanyada per la Coordinadora d'aquest Districte, amb la que vàrem confirmar que seguiríem mantenint els contactes habituals com hem fet fins ara, des de que aquesta 'oficina' va començar a funcionar, per cert, fora del nostre Districte (!).

Aplec de Jonqueres

Amb aquesta ja són 32 les vegades que l'Associació de Veïns de la Creu Alta ha organitzat l'anomenat "Aplec de Jonqueres", que inicialment servia per reivindicar la dignitat i la conservació de l'indret i que, actualment, ens recorda on fou "el bressol" d'aquest barri i ens porta a seguir fent-ne ús d'aquell espai, que mereix molt que se'l tingui en compte a l'hora de muntar activitats d'oci, algunes molt indicades per a aquell paratge.

Els actes que aquest any s'hi han desenvolupat donen continuïtat als que darrerament s'hi repeteixen. I també hi ha hagut alguna novetat.

El dissabte, 28 de setembre, es reproduí el 'Memorial al Manel Galícia', qui tingué molt a veure en instituir aquest aplec.

El diumenge, 29 de setembre, a l'explanada de l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres, hi tornà a haver jocs infantils, concurs de dibuix, missa de campanya, esmorzar, el novè Concurs de Ratafia de la Creu Alta i un nou "concurs" de paelles, que ens portà al dinar popular amb el que se sòl acabar cada aplec si el temps ho permet. I més coses...

Durant tot el matí, a l'interior de l'ermita, el Servei General d'Informació de Muntanya, que hi té allà la seva seu, va muntar una nova exposició, com cada any, i com a novetat d'enguany s'efectuà la plantada d'un arbre nou a l'accés del recinte, activitat que es té la intenció de repetir en anys propers perquè l'espai agrairà la reforestació.

Tot va anar bé i tothom va quedar content, principalment qui va obtenir algun premi en els concurs realitzats.

Enhorabona!

Mou-te: la Balma de l'Espluga

Com s'havia previst, en acabar-se l'estiu el grup Mou-te, que tantes activitats està organitzant aquest any, ha tornat a encetar la darrera part del seu calendari per a la resta d'aquest any. Aquest dimarts, dia 17 de setembre, ha portat a treme una altra sortida.
Per començar a estirar les cames, s'han acostat fins a "l'Alzina del Salari", accessible des de l'aparcament que hi ha a prop, al principi de la carretera de Talamanca. Des d'allà, caminant és clar, han passat per la Font de la Pola i han arribat a l'anomenada "Balma de l'Espluga".
Entre la possibilitat que encara fes molta calor i que no tothom pogués arribar a fer tot el recorregut sencer, s'havia previst una alternativa, més fàcil, per a qui no es veiés en cor de fer-ho tot, però els valents i valentes que s'hi han apuntat no han dit res d'alternatives en cap moment, i tots plegats han arribat fins al final, i després han tornat, la mar de bé.
Els "membres" d'aquest grup estan en forma i es conserven molt bé...

Diada de Catalunya

L'altra "festa" amb la que ens trobem a l'iniciar un nou curs, de setembre a juliol, és la "festa gran" de Catalunya, que, com tothom sap, no la tenim precisament per "celebrar" quelcom de bo sinó més aviat al contrari.
Els catalans, personalment, passem aquesta Diada de Catalunya com a consciència creiem que és degut o necessari; les entitats, com a tals, podem participar, normalment, en un acte oficial al respecte en cada poble o ciutat.
A Sabadell, ja fa dos anys amb aquest, aquest acte consisteix en una ofrena floral als peus de la Senyera (la bandera de Catalunya que presideix el parc amb aquest nom, a l'avinguda de Francesc Macià). Moltes entitats sabadellenques ens hi apleguem i, juntes, protagonitzem un acte que pretén donar la solemnitat que correspon a aquesta nostrada "celebració".
L'Associació de Veïns de la Creu Alta, des de que això es fa així, també hi aporta la seva ofrena floral.

Festa Major de Sabadell

La primera "festa" amb la que ens trobem en tornar de vacances és la Festa Major de Sabadell. Aquesta, com la nostra, també es mou en el calendari, però no tant: sempre està precisament després de les vacances.
I cada any porta 'moviment' a tota la ciutat, a la Creu Alta inclosa. S'hi fan actes arreu i es 'tanca' l'eix central de Sabadell per gaudir de la tranquil·litat necessària per aprofitar a fons tots aquests actes i el desplaçament de riuades de gent de l'un a l'altre, i també per incloure-hi activitats itinerants o fixes. I això fa que les implicacions amb el nostre barri cada any vagin augmentant.
I en aquesta ocasió, a més, la 'presentació oficial' de la Festa Major de Sabadell també s'ha fet a la Creu Alta, concretament a l'Estruch.
Nosaltres, com a entitat sabadellenca, hi hem estat presents, però, el que és més important, també com a ciutadans hi hem estat implicats (els qui no són fora per aquestes dates, encara o intencionadament), i això vol dir tant en els beneficis de la festa com en els perjudicis, que també n'hi ha. Concretament, a la Creu Alta - a "l'Eix Macià" - 'deu n'hi do...'

Temporada d'estiu

El mes de juliol s'hi continuen fent actes de tota mena a la Creu Alta. Alguns ja venen agafant costum de cada any.
Actes "a la fresca" (sopars, cinema, etc.),  balls, concerts, representacions diverses, "mojitos" i fins i tot l'aniversari oficial de l'Associació de Veïns de la Creu Alta.
Tanmateix és l'aniversari de l'agregació del barri a la ciutat de Sabadell (des del 1904), però a aquest esdeveniment no li acaba de quallar la "celebració".
En tot cas, entre tots tenim una bona gresca de cara a les vacances, també de cada any, que nosaltres gaudirem, cadascú com pugui, des del 5 al 25 d'agost.
Després tornarem, d'allà on haguem anat si és el cas, i reprendrem la gresca, perquè a continuació venen més "festes"...

Flama del Canigó i Revetlla de Sant Joan

És ja un acte tradicional, organitzat per la Vocalia d'Activitats, la celebració al nostre barri de la Diada de Sant Joan, o sigui, dels actes de la seva vigília.

Encarregats d'anar a rebre la Flama del Canigó (per costum, des de fa dècades), els veïns de la Creu Alta, com els d'alguns altres barris, baixem fins a la 'plaça de la vila', on normalment s'hi fa la corresponent concentració, per recollir 'la Flama' de cada any portar-la, avinguda amunt, fins al barri.

Anteriorment era per encendre el nostre particular peveter; darrerament, amés,  des de fa 3 anys, tornem a tenir 'foguera de Sant Joan' a la plaça, de la qual ens han encolomat la responsabilitat de la mateixa.

Per a la revetlla, els veïns i les veïnes que els hi agrada aquesta festa, es reuneixen a la plaça i uns quants improvisem un 'sopar d'estiu', en el que cada qual hi porta el que vulgui menjar.

La vetllada, ara bo i veient cremar la llenya que a la tarda el mateix veïnat hi ha anat apilant, és d'allò més agradable (petards i soroll apart), ja que inaugurem els actes "a la fresca" que tan de gust venen a l'estiu.

Aquest any hi han pres part una dotzena de famílies, en el grup que ens instal·lem sota "la pineda", i s'ha celebrat de passada la onomàstica d'uns quants Joans i Joanes en el seu dia.

A la plaça hi han fet cap moltes més persones i demès, mantenint la tradició dels petards i el soroll esmentats, propis de la dita 'nit més curta de l'any'.

Mou-te: darrera etapa pel rodal proper de Sabadell

La temporada 2018-2019 del programa del grup Mou-te es tancà aquest dimarts passat, 18 de juny, amb la darrera etapa de la ruta pel rodal proper de Sabadell que varen encetar en ple hivern i que, etapa a etapa, ara s'ha conclòs. La temporada en considerà acabada perquè, a l'estiu, és desaconsellable anar a prendre el sol pel rodal de la ciutat o per on sigui, perquè no és bona idea caminar així en la nostra latitud. Es reprendran les sortides cap al darrer trimestre de l'any, que tornarà a venir de gust.
En aquesta ocasió, aquesta etapa final, anomenada "Tornant pel Parc Fluvial", va anar d'aquesta manera:

Sortida: Barri de Can Roqueta. Recorregut: EDAR Riu Ripoll (Depuradora de Sabadell), jaciment de Can Llobateres, B-140, Font de Can Llobateres, Riu Ripoll (Barberà del Vallès), Molí d’en Santo, Club Hípic Vallès, B-140 (pont sobre el Riu Ripoll), Estació de bombament de la depuradora, Camp dels Cartrons, Sant Oleguer (alberg i complex esportiu/’La Bassa’), Can Quadres, passarel·la, Font del Manyà, Molí de les Tres Creus, Carretera de Torre-romeu, Font de la Mina, Molí d’en Fontanet, La Cobertera, passeig de la Revolució, carretera de la Salut, Can Vilarrùbias i La Creu Alta.

Els darrers 10 kms. de la volta a la ciutat, retornant a la Creu Alta vorejant el Riu Ripoll des del Sud de la ciutat fins al nostre barri.

Mou-te: Serra de l'Obac

.
Aquest grup manté el costum de sortir regularment cada 15 dies, al matí dels dimarts, i seguint un programa que avança per trimestres i que rarament ha de variar.
D'aquesta manera, el passat dimarts 4 de juny van anar a donar un volt per la Serra de l'Obac. Com que la data coincidia amb la setmana de la Festa Major, la sortida s'ha inclòs, com una altra novetat d'aquest any, al Programa de la mateixa, i s'hi han apuntat un bon nombre de caminadors, que van matinar pensant en el sol que tossudament els va acompanyar des de la sortida, amb cotxes fins a l'inici de la ruta.

Des de l’aparcament del Coll d’Estenalles, enfilaren cap a l’ermita de Sant Jaume, bonic mirador, i arribaren a la Coma d’en Vila (camí planer i carener). Seguiren per camins més petits fins trobar l’escletxa  d’entrada que els va portar a la font del Rossinyol (dins la cova, anomenada de la Cort Fosca). Finalment, varen fer una visita a "L’Hospital de Sang".

Acabada la visita, encara els quedà veure l’"alzina del vent" o alzina bonica. I després, retorn al lloc de sortida.

Apart d'una esplèndida matinal, com és habitual, resultà una activitat de Festa Major ben peculiar.