No podem esperar ingènuament que l'Administració pública ho faci 'tot' per nosaltres. Com a ciutadans, alguna cosa l'haurem de fer nosaltres...

16 de maig 2020

L'Aplec de la Salut, suspès


D'entre la pila d'actes socials i públics que s'han hagut de suspendre en podem destacar aquest cap de setmana el tradicional Aplec de la Salut, la "segona" festa popular de la ciutat de Sabadell.
Ara que ens havíem començat a moure per fer-lo extensiu a tota la ciutat - a tots els barris - resulta que no es pot organitzar. Aquest any, és clar; el proper pensem que sí...
El dilluns continuarà comptant com a festa local (hi ha gent que continua anant a treballar quan toca, a vegades per força), però no veurem cap acte de cap mena en cap racó de la ciutat, encara que ho volguéssim veure des dels balcons, cosa que aquests dies s'està també recuperant (el sortir als balcons, qui en tingui).
A darrera hora, amb la ben pensada idea que si hi ha gent que surt a passejar, amb nens o avis, o a fer esport pel carrer (?), cal mirar que no ho hagi de fer de forma "apretada", per falta d'espai públic en els llocs en els que 'normalment' no n'hi ha (d'espai) i n'hi fa falta encara que no fos perillós apropar-se (al barri n'hi ha moltíssims de carrers amb aquest 'defecte'), i s'hi ha exclòs el trànsit de vehicles pels mateixos carrers que els altres Aplecs de la Salut. Fins i tot a alguns de nous.
Per exemple, podem anar passejant àmpliament, aquest cap de setmana, des de la plaça de la Creu Alta fins a la del Lluís Subirana (o en sentit contrari) via plaça dels Usatges i carrer de Sant Miquel, sense que hi hagi vehicles circulant-hi al mateix temps.
Del tema de la convivència amb els cotxes avui dia n'haurem de parlar més i millor...

15 de maig 2020

La Festa Major de Sabadell


Malgrat s’ha fet saber, amb intenció més de confondre que d’informar, que la Festa Major de Sabadell d’enguany es farà igualment, tot i el que digui el “coronavirus” i les seves conseqüències, el que realment s’està movent als cercles culturals de la ciutat no és aquesta posició d’orgull i d’insensatesa.
Aquest tema s’ha de mirar des de els seus varis punts de vista possibles, i, diguin el què diguin, i ho diguin com ho diguin, no es pot, ni es podrà, desvincular cada un dels mateixos respecte a la Festa Major i les circumstàncies actuals.

Per una banda no s’ha de perdre de vista la solidaritat ciutadana vers les seves diverses víctimes (350 mortals a la Creu Alta: els del Taulí només) a l’igual que vers el gran nombre de lluitadors i lluitadores contra els seus efectes arreu. En treure el tema de la festa major, no s’està comptant amb el dol general, ni amb si hi ha ganes o no de festes, ni del respecte a l’esforç i el dolor de tothom en general. Al contrari, des del Consistori (directrius de l’Alcaldia algú ha dit) es diu que una cosa no té res a veure amb l’altra (?).

Per altra banda, cal valorar l’impacte econòmic que la situació ens reportarà, que ja ens està portant. Des de Cultura precisament es diu que es vol pensar amb l’efecte que al món cultural de la ciutat provoca el munt de suspensions que s’estan produint, apart dels recintes i espais tancats “sine die” de moment, i que justament es vol ajudar a aquest món local, mirant que es facin algunes coses protagonitzades per les entitats autòctones a les que el perjudici les està portant a un incert futur. Essent això cert, no s’aixeca la mirada cap al gran plantejament econòmic que serà necessari, per exemple, per portar a un altre món, el sanitari, al nivell en el que hauria d’estar permanentment, ni  per ajudar a aquest o a la resta d’estaments socials (comerç, autònoms, aturats...), igualment perjudicats econòmicament. Insinuen que parlar d’això és fer una demagògia perversa (?).

També s’ha de comptar que, després de la llarga temporada de confinament, més o menys respectat, la ciutadania en general bé tindrà ganes de celebrar d’alguna manera la suposada sortida final de la situació, preveient que aquesta serà positiva a més de segura (?). Ja s’està pensant en algun acte en aquest sentit, que inclourà els corresponents reconeixements socials i tal; com sempre, de cara a la galeria i apartat de la iniciativa de la ciutadania al respecte, si és el cas. Però tampoc es vol vincular una cosa amb l’altra, és a dir, hi haurà “un acte” i hi haurà, potser, alguna mena de Festa Major, sense barrejar ambdues coses i, de passada, sense avaluar que les dates poden coincidir. O sigui que, diuen, “la festa no té res a veure amb la pandèmia...” (?).

Però l’aspecte que al final predominarà per damunt dels altres, hi hagi la sensibilitat que hi hagi i es mantingui la voluntat que sigui, serà el de la possibilitat real de poder fer algun tipus d’acte públic, anomenat o no “festa major”, a principis del proper setembre. A hores d’ara no es pot saber amb certesa “en quina fase” estarem aquells dies, tot i mirant-ho positivament i sense tenir en compte possibles rebrots i passos enrere. Anant tot com lo que optimistament podem preveure ara, cap al cap de setmana de la Festa Major de Sabadell d’aquest 2020 podria ser que les recomanacions sanitàries ja ens permetin fer, dins d’aquesta “Àrea Metropolitana Nord” en la que de moment tant malament ens ho estem muntant, alguna cosa si no multitudinària potser sí que amb certa quantitat d’assistents; això sí, a l’aire lliure i tots separats a dos metres de distància els uns dels altres (!). És a dir, una situació molt més favorable que la d’ara però lluny del què és qualsevol acte popular d’una festa major.

La possibilitat hi és, i el que sí que és cert, i això els qui organitzem esdeveniments d’aquests ho sabem segur, és que, si alguna cosa s’arriba a fer realment, aquesta s’haurà d’anar preparant des d’ara i no cap a finals d’agost, quan ja li haguem vist el cul a la mona. Encara que el què s’ha donat a entendre és que Sabadell tindrà Festa Major aquest any, el que s’està fent realment és mirar d’organitzar amb temps el que sigui (si més no, anar-ho pensant i decidint) per si de veritat acaba sent possible fer quelcom. Vol dir que s’ha dit amb to de certesa però de segur no hi ha res.
Es pensa en fer coses en menys dies i en menys horaris, d’estendre la “festa” per tot el territori ja que els barris s’han quedat sense res (!), d’aforaments limitats (?) i, fins i tot, d’accés a actes a l’aire lliure pels nostres carrers i places “amb cita prèvia”... O sigui, gairebé una utopia.

Però d'il·lusió n’hi ha. La Festa Major és il·lusió i aquesta no s’ha de perdre: “l’espectacle ha de continuar”, es diu. De fet, som molts els que estem pensant en fer alguna cosa quan puguem i no ens afecti, gens o poc, ni la economia ni la falta de respecte als qui no estan per festes. Uns i altres ens resistim a desestimar definitivament la Festa Major, les unes o l’altra, i comptem amb tenir motius de celebració en algun moment “final” que segurament arribarà, un dia o altre, un any o l’altre. Quan puguem, quan sigui, ben segur que alguna de grossa, o unes quantes, uns i altres muntarem. Però, de moment, hem de tocar de peus a terra.

Veient el comportament de molts dels nostres conciutadans a hores d’ara, quan encara no s’ha obert ni la primera porta, es fa molt dubtós que sigui prudent programar un acte social, per petit que sigui, amb l’etiqueta de “festa” i esbarjo en teoria, encara que sigui d’aquí a uns tres mesos. La gent s’hi abocarà i allà on, com a molt, hi haurien d’arribar a haver unes 800 persones com a màxim, n’hi haurà milers, i no tots “persones”. És a dir que la intenció pot ser bona, fins i tot necessària per a la moral pública i la dels organitzadors, dels participants i dels protagonistes d’esdeveniments d’aquesta mena, però els bastos que pinten són els més grossos que mai s’han pintat i també serà bo que ens preparem mentalment si a l’hora de la veritat encara no s’han despintat. Això fins quan es despintin, aquest any o el(s) que ve(nen)...

Masses dubtes, masses interrogants. De moment, no se sap...

11 de maig 2020

Comunicat sobre les Festes Majors dels Barris


Tota mena d'activitats es deixaran de fer aquests dies (potser gairebé tot aquest any) perquè les mesures dictades per lluitar contra el COVID-19 ho impedeixen, tant físicament com en l'aspecte econòmic, deixant de banda l'actitud popular al respecte, doncs molta part de la nostra societat no està per festes i la resposta a qualsevol convocatòria no seria la de sempre.
El cas és que a la Creu Alta vàrem decidir suspendre la Festa Major d'aquest any i ja abans ho havien fet igual altres barris de la ciutat, sobretot els que la tenien programada per a dates anteriors a la nostra.
Al final, a hores d'ara, pràcticament han fet el mateix la totalitat dels barris de Sabadell i només alguna 'comissió de festes' s'està pensant encara què podran fer, o no, per a què no sigui dit que s'han quedat sense la potser principal activitat d'aquell barri. La situació és la que és i la realitat s'imposarà tristament, doncs el que ha passat afectarà molt inevitablement a moltes coses, també a això.
Aleshores, en termes generals, com que des de ja fa anys es pot comptar amb una subvenció municipal com a ajuda per a les festes majors de cada barri que n'organitza, el què hem pensat totes aquestes associacions veïnals que haurem de renunciar a la mateixa aquest any, és que aquests diners públics, que en conjunt són una mica significatius, no haurien de "desaparèixer" entre els rebrecs de la caixa municipal (pagant interessos als bancs, per exemple) i, per tant, demanem que el Consistori els redirigeixi precisament a pal·liar les destrosses financers que la pròpia pandèmia ens causarà a la ciutat, tant sigui amb l'enorme aportació sanitària que ara s'ha hagut de fer per força (i el que queda...) o a d'altres emergències socials ciutadanes que s'hauran de cobrir també sisplau-per força.
És a dir, demanem que aquests diners que havíem d'administrar nosaltres per a festes i esdeveniments es destinin a allò que ara fa més falta, essent conseqüència això igualment com del fet que no ho podrem fer com estava previst. La solidaritat social s'ha de portar a la pràctica de moltes maneres; la econòmica és una de les més significatives.



08 de maig 2020

Plenari de la FAVS


Els dies van passant sense tornar a la vida d'abans, però tothom es va espavilant igualment respecte al que li convé. El confinament sembla que es relaxa (cosa que no està clar si ens ha d'alegrar o ens ha de preocupar), però encara no podem entrar o sortir lliurament ni retrobar-nos presencialment, ni amb les corresponents distàncies físiques (que no "socials", que això és una altra cosa) i amb les mesures que convingui. Encara no.
Però les entitats i les associacions es van movent i es van adaptant a les circumstàncies. Algunes amb certa facilitat però d'altres amb moltes limitacions; depèn del tipus d'activitat que es vulgui reiniciar.
En el cas de les associacions de veïns també es generalitza la recuperació d'algunes accions i de les reunions per anar parlant i tractant els temes que ens preocupen i que ens continuen tenint ocupats, alguns tant o més que abans.
I si no ens podem retrobar de forma personal, aprenem tots, els uns i els altres, a fer-ho de forma virtual. Al menys ens tornem a veure les cares mentre tornem als nostres debats, al mateix temps que veiem si tots i totes continuem bé i "en forma".
Des de la Federació Veïnal de Sabadell (FAVS) s'està donant un cop de mà amb això, doncs no a tots els barris s'estava - ara sí - a l'alçada necessària com per treballar telemàticament. Tothom n'ha aprés aquests dies.
Amés, els Plenaris de cada 15 dies s'han reprès també i allà aprenem tots també una nova manera d'anar rescatant la nostra vida de sempre, fins a on es pot.
El 'moviment veïnal' de Sabadell no es pot deixar de moure...

07 de maig 2020

L'arbre de Jonqueres


El passat Aplec de Jonqueres del 2019 va contenir un acte que, per primera vegada si més no en l'època actual, es va portar a terme dins del seu programa i aplicant-ho a aquell entorn que, per a aquest tema, és molt idoni.
A l'Aplec de Jonqueres, concretament en el marge del camí d'accés a l'antiga ermita, vam plantar entre tots els presents un nou arbre al que aquest barri, a través de la seva Associació de Veïns, ha restat com a padrí. És a dir, hi vam afegir un arbre més per iniciativa popular.
El pobre arbre, que ja era tort i escanyolit des del principi (no en vam poder trobar cap de millor en aquelles dates), ha hagut de passar el seu primer hivern en aquells paratges i la veritat és que no estava gaire clara la seva supervivència.
Però sí; la primavera ha arribat i amb ella el "nostre" arbre ha reeixit i s'ha recuperat del mal aspecte que tenia. Allà el tornarem a trobar si tornem a anar fins a l'ermita.
I allà li podrem afegir un company aquest any, potser...

06 de maig 2020

Explicacions des de la Regidoria de Sanitat


Estar confinats no vol dir estar sense fer res, esperant a veure què passa. Encara que ens quedem a casa, sabem que el què està passant a fora resulta ser més greu del què ens esperàvem.
La insòlita situació social està portant al límit moltes coses que no es comptava que estiguessin tant malament. O sí, perquè tendim a mirar cap a una altra banda quan se'ns presenten segons quines situacions.
Ara, amb la pandèmia en marxa, l'economia aturada i la mobilitat reduïda, ens peten tot de coses que segurament ja n'estaven a punt; el 'corona-virus' ens està fent veure coses que "no veiem".
Una d'elles és la pròpia situació sanitària del nostre entorn, de la nostra ciutat.
Ja sabíem que "les retallades" no eren bones; ja ens en queixàvem. I ja sabíem també que deixar segons què només en mans privades limita el seu suposat servei social.
Als hospitals i als centres d'atenció primària ens hem trobat amb el què s'hi havia sembrat. I a les residències per a la gent gran (aquí, totes privades: quasi 300.000 sabadellencs no en tenim cap de pública) "la collita" ha estat molt més que desastrosa.
Veient tot el que s'està evidenciant, l'Administració ha començat a fer coses - a bones hores - i el nostre Consistori també. Avui ens ha convocat per explicar-nos-ho...

03 de maig 2020

Iniciativa del Grup Mou-te


Comença a veure's una llum al final del túnel. El rigor de la pandèmia sembla que comença a afluixar i això fa que les famoses "autoritats sanitàries" permetin que les persones puguem començar a treure el cap fora de casa i retrobar-nos amb el món que ens envolta, el qual, entre d'altres coses, ha sortit de l'hivern i està en plena primavera.
 De noment se'ns recomana sortir a donar un vol no gaire lluny i no gaire llarg. El risc que s'intenta evitar continua existint però la necessitat d'estirar les cames no només és una obsessió psicològica, així que, mitjançant unes regles, per cert, una mica confoses, ja es possible fer una passejada (no en grup encara), amb els nens, uns, o per fer "esport", altres, sense la excusa del gos. O senzillament per prendre l'aire.
Com que la cosa ha de ser curta i propera, des del nostre grup "Mou-te" ens recomanen començar a recuperar la forma física fent recorreguts sense sortir del barri o pel seu entorn immediat. No cal, de moment, pretendre anar gaire més enllà, doncs a prop de casa ja tenim alguns parcs o jardins, algunes places ben eixerides i un rodal proper que ens permeten el contacte amb la natura ben a prop de casa nostra.
I la trobarem en un dels seus millors moments a la natura. Val la pena sortir a veure què tenim tant proper, sense haver d'anar gens lluny...
 Ruta circular per la Creu Alta de 4km estant sempre a menys d'un del lloc de sortida.
Ens cal el mapa de la ciutat i un compàs. Clavem la punta del compàs a la plaça de la Creu Alta, l'altre a la plaça d'Espanya que és el lloc més llunyà, fem la circumferència.
Què tenim? Tota la Creu Alta a dins.
Proposta de caminada: sortida de la plaça de la Creu Alta (lloc habitual) enfilem carretera de Prats fins a la Gran Via, la travessen i tot seguint per la dreta passem per el Parc Taulí, la Torre de l'aigua fins al carrer de Vilarrubias, Plaça Marcet, ronda de Zamenhof, plaça de Catalunya cap a la dreta, Francesc Macià el Corte Ingles, plaça d'Espanya cap a la dreta, Gran Via fins a la carretera de Castellar, dreta, cal Pare i plaça de la Creu Alta.
Final del recorregut.
Alternativa, es pot fer a l'invers.
Una altra proposta de sortida urbana a passejar pels nostres parcs:
Plaça de la Creu Alta, carrer de Pi i Margall, travessem l'Eix Macià i ens perdem pel parc de Catalunya direcció al Observatori Astronòmic fins anar a trobar la Masia de Can Rull, parc del tren, la font.
Caminem una mica i travessem la carretera de Terrassa a trobar el mercat dels Merinals.
Entrem al Parc de Can Gambús (la Capella es tancada). Aquests dos parcs en aquest moment estan salvatgement preciosos.
Us recomano una passejada.
Apa cuidem-nos

02 de maig 2020

Festa del Treball


Aquest any, tan estrany amb tantes coses, les diades, festivitats i celebracions, o commemoracions, estan resultant d'allò tant atípic. Tot es va produint, si és el cas, d'una manera diferent a les ocasions anteriors, als anys anteriors.
Ara li ha tocat això a la jornada del Primer de Maig, més coneguda com la "Festa del Treball". Sempre ha estat una diada de manifestacions públiques, per a una feina millor i, en definitiva, per a una vida digna. Us objectius bastant comuns als del 'moviment veïnal' però que sistemàticament s'han anat reivindicant als carrers, en actes de molta popularitat i amb molta participació. Aquest any, no; enguany tot està sent diferent.
Potser serà una circumstància puntual, portada per la pandèmia i l'estat d'alarma actual, però també podria ser quelcom més que un impàs.
Potser tot plegat està sent l'inici d'una nova manera de fer moltes coses.
Aquestes coses i moltes altres.
O no...

25 d’abril 2020

Pere Molera ens ha deixat


Ahir va morir el Pere Molera, un dels grans arquitectes de Sabadell i una persona d'humanitat excepcional.
Va ser membre de les primeres juntes d'aquesta associació veïnal, així com Tallaret d'Honor de l'any 2007.
<<Sempre sol, però amb la major cordialitat amb tot d'amics i coneguts amb els que inevitablement coincidia i com ell s'alegraven de veure's i saludar-se. Tanmateix era més de conversa que de tertúlia, més de dialogar que de crear imatges i obrir qüestions que de veure's escoltat>> (Paraules del seu amic Josep Ache).

Pere Molera era molt vehement en la defensa del patrimoni arquitectònic. La primera "comissió de negociació" del Casal Popular El Tallaret que va començar la darrera reclamació de l'ala Nord de Cal Balsac per al barri, li va demanar consell "professional" sobre l'estat de l'edifici, tants anys abandonat: encara ens va donar el seu parer, pessimista per cert, en aquella darrera vegada en la que vam poder comptar amb ell.
Potser el podríem recordar dedicant una exposició gràfica de les seves obres. Moltes són poc conegudes, però algunes ens sorprendrien...

24 d’abril 2020

Un Sant Jordi "diferent"


Aquest any no hem pogut celebrar la Diada de Sant Jordi com cada any. De fet, no la hem celebrat perquè hi ha molt poc a celebrar aquests dies. No és possible organitzar res que impliqui acumulació de persones en un mateix lloc (amés de tampoc si s'ha de manipular materials, com el paper o el plàstic, que són residència del maleit virus causant del problema) i ni tant sols ha estat possible, com els altres anys, regalar roses ni quasi tampoc llibres.
La causa més important és, però, que a moltes famílies no hi ha l'esperit de cada any sinó la preocupació o la por a la pandèmia, quan no tristesa per les seves conseqüències.
Aleshores, no hi ha hagut parades al carrer i, per tant, no hem viscut la Diada com en anys anteriors: la Biblioteca d'Estudis Creualtencs també està conseqüentment "tancada".
Això no vol dir, no obstant, que no s'hi faci res. A veure si, quan es pugui, coneixem la feina que s'hi està fent, que alguna hi ha...

07 d’abril 2020

Suspensió de la Festa Major de la Creu Alta 2020


Per molt que no vulguem perdre l'esperança de que les coses millorin i no sigui tant llarg el període de confinament amb el que ens hem topat per culpa d'un miserable virus (per culpa de moltes imprevisions més aviat), hem de reconèixer que les circumstàncies actuals no ens permetran portar a terme la programació, i l'organització corresponent, previstes per a la nostra Festa Major, pel que fa a aquest any i concretament pel darrer cap de setmana del molt proper mes de maig.
Tancats a casa els uns i els altres, sense certesa de quan podrem sortir; baixades les persianes de comerços i indústries arreu, que són els principals "financers" d'esdeveniments tan costosos com la Festa Major; impedits per organitzar quasi res, que pel que fa a la nostra Festa Major significa tenir moltes coses a punt molts dies abans, i, sobretot, dins d'un ambient de fatalitat (més de 300 morts locals i millers d'afectats a la seva salut) i de poca voluntat de celebrar segons què, el que no tenim més remei que decidir és que, aquest any o si més no aquest mes de maig, no tindrem la nostra Festa Major, patrimoni festiu de Catalunya.
La decisió és molt lamentable, però ho és més la causa que la ha provocada...

01 d’abril 2020

Solidaritat veïnal


És conegut que la humanitat es sorprèn a sí mateixa en els moments de més excepcionalitat; és aleshores que es destaquen els trets més extrems de les persones, per mal i per bé, aquest principalment.
La situació sanitària actual ja és una circumstància excepcional, deixant de banda les causes i els orígens de la mateixa de moment. Les mesures aplicades per contenir la pandèmia (algunes bé, d'altres no tant) també són extraordinàries; abans d'això era impensable la descomunal parada social, laboral i econòmica que es produeix a més d'una tercera part de la població mundial, i no ho és més perquè a molts llocs del planeta la excepcionalitat és tota una altra cosa.
Així, estant actualment la societat en tal situació, veiem com van sortint de dins d'ella tot un seguit d'iniciatives amb la intenció de fer que tots puguem suportar el millor possible aquest temps tan anormal que hem d'anar passant sense mobilitat i sense sociabilitat.
Uns fan el que poden per entretenir-se i alleujar-se l'avorriment o el desori d'estar sense fer res (?) i, a més, ho transmeten als altres per compartir els petits èxits que van assolint dia a dia.
Altres pensen en que hi ha d'haver qui pugui estar passant no massa bé aquestes circumstàncies tan rígides i comencen a esbrinar com es pot, també, ajudar a aquests que necessitin quelcom.
En definitiva, ens trobem en que, durant aquest llarg confinament, s'ha creat una mena de "xarxa de solidaritat veïnal" a través de la qual els que poden ofereixen ajuda als qui necessitin alguna cosa, i els qui no poden, demanen allò que, tancats a casa, no poden aconseguir tot i que els hi manqui molt. Hi ha qui, per exemple, no pot sortir a comprar aliments o anar a la farmàcia, gent gran sobretot, o qui no pot, o no sap, fer gestions imprescindibles. Per altra banda, hi ha qui s'ofereix a donar un cop de mà fins allà on arribi, conscients que altres ho necessiten, i tot sigui dit de passada, encara que els hi suposi un cert risc si han de sortir al carrer.
Tals iniciatives cal que es coordinin si es vol que surtin bé. Això es pot fer des de casa, amb l'ajuda d'allò de la tecnologia avui disponible, i es pot gestionar les demandes i les ofertes col·lectivament, millor que individualment.
És per això que dins del món veïnal de Sabadell, i en el molts altres llocs, s'ha creat i organitzat una autèntica xarxa de solidaritat com dèiem. O sigui que si, en aquests dies, sabeu que algú necessita que els hi arribi a casa alguna cosa o algú altre està disposat a ajudar al proïsme en el que pugui, ja ho sabeu: comuniqueu-ho a la vostra associació de veïns. Estem fent això.