Petits arranjaments positius al barri

"Una imatge val més que mil paraules" és una dita internacional que ve a dir que és molt millor veure les coses per un mateix que llegir-ne una descripció o un esment, per molt que això segon sigui ben plasmat en un munt de papers, si és el cas.

Aquests dies estem repassant qüestions pendents que tenim a aquest barri i que fa temps que hem reclamat i en seguim parlant, en papers i instàncies de tota mena. Algunes venen de fa més de vint anys i, per molt que n'escriguem sobre elles, no se solucionen. Potser és que no ho diem, amb més o menys paraules, a qui ho ha d'escoltar; potser hi ha qui entén que demanem la lluna en un cove i no som prou amics com per a què ens ho escolti. Segurament és que no ho ensenyem bé.

El cas és que hem pogut comprovar recentment que, veient aquests problemes amb els ulls, millor que explicant-los o documentant-los per escrit, es té una idea molt més clara de què va la cosa realment. Ha estat, potser, en coses petites o senzilles, però ha quedat clar que no hi ha com que ho vegi directament qui en pot tenir poder de decisió al respecte per a què s'entengui de què va el problema i quina és la solució que necessita.

Això ve a tom de les passejades pel barri que continuem fent acompanyats per la Regidora del Districte i del seu equipo de l'Oficina del Districte. Un deteriorament tan senzill com el que va patir, a causa de les pluges, l'escala d'accés a la petita pineda de la nostra plaça, s'ha vist arranjat ben ràpidament pel sol fet de veure-ho en una d'aquestes visites, sense fer cap paper al respecte.

Anirem repetint l'acció, doncs va arribant a més detalls que se solucionen diligentment - com hauria de ser sempre - a partir que els hem vist, o mostrat, anant directament al lloc. Des de bancs trencats o senyals de circulació tombades, o equivocades - que també en tenim - fins a obres majors als carrers o places del barri o problemes urbanístics concrets i, normalment, ben senzills de solucionar, anem corregint deficiències vàries. A veure si aconseguim que la llista de qüestions pendents no ens surti tan llarga...

Renovació de l'asfalt d'alguns carrers de la Creu Alta

Aquests dies veurem com alguns dels nostres carrers s'ennegreixen de to cromàtic, perquè s'ha començat a executar un antic "projecte de renovació i millora dels ferms de las calçades de la ciutat de Sabadell". Antic perquè es va iniciar fa uns dos anys pel Consistori anterior.

Així, una altra vegada el quitrà, i la seva toxicitat, torna a recobrar protagonisme als nostres carrers. A alguns no és que no els fes falta, doncs n'hi ha que fa més de dues dècades (el segle passat) que el seu deteriorament ha estat evident, però l'arranjament torna a ser més d'allò que s'ha fet sempre, sense plantejar-se si actualment aquest tipus d'intervenció és la més adient per al ferm que ens convé a les calçades.

Alguns trams (o tots) quedaran prou bé, segons es pretén, i fins i tot pot ser que, en aquests alguns, s'arribi a amortitzar "la inversió", però en d'altres ja no és la millor idea a executar de cara al futur que convindria més als carrers en general.

Ja quan es va elaborar aquest programa vam advertir als aleshores responsables que es malgastaria diner públic en moltes d'aquestes intervencions; recentment, davant dels responsables actuals, hem repetit el nostre advertiment, però el corró municipal, quan es posa en marxa, no atén l'opinió de la ciutadania i les obres públiques decidides ja no es paren una vegada licitades.

Doncs malaguanyat esforç perquè als nostres carrers el que els convé de cara a un futur bastant immediat és una "pacificació" respecte a la circulació discrecional de vehicles, i no pas una facilitació del caos cada vegada més intens que aquests hi ocasionen. Això no vol dir precisament més asfalt.

Però ja anirem parlant més detalladament d'aquest tema, perquè serà una qüestió que anirà agafant més rellevància durant els propers mesos (no anys), i a la Creu Alta no ens escaparem pas; tot al contrari.

Memorial Lluis Companys

Aquest any en fa ja 80 que aquell President de la Generalitat de Catalunya va ser afusellat com a sentència dels tribunals de l'època, que mantenien aquest antic costum d'empaitar a les nostres autoritats que ha arribat fins als nostres dies.

A la ciutat de Sabadell ja fa 10 anys que, en tal aniversari, s'hi fa un acte institucional en memòria d'aquell assassinat, i l'Associació de Veïns de la Creu Alta, en nom d'aquest barri, hi hem anat prenent part del mateix quasi des de les primeres ocasions, cosa que, malauradament, no fa cap altra associació veïnal, inclosa la del veïnat en el que va viure Lluís Companys, l'esmentat President que també fou Diputat per la ciutat de Sabadell.

Aquesta vegada també hi hem estat, tot i que les mesures sanitàries s'hi han ficat pel mig, com entre tot el que la societat civil intenta organitzar per no trencar amb el que volem que sigui la nostra vida lliurement.

Aquest any farà 100 anys que a l'advocat sabadellenc Francesc Layret també se'l va sentenciar amb la mateixa bestiesa i amb similars "raons". A veure si podem fer un acte de record d'aquest altre cas, que té relació també amb el nostre barri.

Manteniment: tard i malament

Una setmana més tard del compte (sempre s'ha fet ABANS d'anar a celebrar-hi el corresponent Aplec de Jonqueres de cada any), els serveis contractats per l'Ajuntament per desbrossar i netejar l'entorn de l'antiga Ermita de Jonqueres, han anat a fer la seva feina i, de passada, ens n'han fet una a nosaltres de "feina".

Tallant i arrencant matolls, com fan sobretot pel rodal de la ciutat quan se'ls atorga aquesta feina, no se'ls ha acudit res millor que "podar" el nou arbre que hi vam plantar no fa ni quinze dies, i no per les branques, que més aviat no en tenia encara, sinó pel mig del tronc. Nosaltres hi anem afegint flora a l'indret i, els que tenen cura del seu manteniment, el que fan és malmetre allò que hi afegim.

Es tracta d'un arbre, jove i acabat de plantar, i ja hi ha costum a la nostra ciutat de "podar" els arbres a un metre de terra, però en aquesta ocasió ha estat una badada que requerirà una solució decidida, doncs ja no hi ha remei al que s'ha fet.

Cursarem la denúncia corresponent i veurem si els responsables del desgavell arrangen el deteriorament que han provocat, si més no aportant-nos un altre exemplar, que, si cal, hi tornarem a plantar, repetint la feina.

Tard i malament.

Visita de la Regidora del Districte

Per tercera vegada en el que portem d'aquest any tan especial, hem fet una passejada pels carrers i les places del nostre barri per detectar-hi o confirmar-ne les deficiències que hi ha o es mantenen per molts dels seus racons.

Les dues primeres, del passat mes de febrer, ja van servir per detectar-ne moltes i, d'ençà d'aquell exercici, hem de dir que alguna cosa ja s'ha arranjat.

El mèrit d'aquestes caminades pel barri rau en que les fem acompanyats per personal de l'Oficina Municipal del Districte, que van prenent nota, i imatges, del què els hi anem mostrant i després gestionen al respecte el que poden fer des de les seves atribucions.

Aquesta vegada hem millorat aquests acompanyaments en el sentit que també hi ha estat, personalment, la Regidora del nostre Districte, la Laura Reyes. En una estona hem fet un productiu recorregut tots plegats que ens ha portat a detectar més irregularitats urbanístiques i socials, i a recordar algunes que es mantenen sense solucionar encara.

El més important de tot ha estat que se li ha vist utilitat a aquestes caminades urbanes, de manera que n'han de seguir més i amb la participació de la Regidora esmentada.

Serà una altra pedra a la que anar picant de mica en mica.

Administració Pública electrònica

Convocats des de l'Ajuntament de Sabadell, el conjunt de las associacions veïnals de la ciutat hem estat reunits en una videoconferència en la que se'ns ha fet saber que, definitivament, a partir del proper dia 15 de gener totes les relacions burocràtiques que haguem de mantenir amb totes les administracions públiques, no només amb l'Ajuntament, s'hauran de gestionar per via electrònica exclusivament, començant des del mateix Registre Municipal, que ja està preparant-se per a aquesta "novetat" en el seu servei.

Es tracta de l'aplicació d'una llei de l'any 2015 que ja en aquell moment ens va fer preparar-nos al respecte; ara ja no hi haurà cap altra alternativa per a aquestes qüestions.

Cal esperar que, apart de la corresponent adaptació si no la tenim encara, aquests canvis no ens provoquin gaires enrenous ni més dificultats de les que ja tenen de per sí aquestes gestions, i, potser, ens acabin aportant algun avantatge, sempre i quan actualitzem també els nostres hàbits amb les noves tecnologies d'avui dia, que ens les trobem per a tot arreu.

Entre un suport temporal que se'ns oferirà i els corresponents "cursets" per a qui els necessiti, la nostra entitat acabarà d'entrar del tot, pel que fa a l'administració, al món del segle XXI, cosa que ja ens va bé si ens volem mantenir a l'alçada que necessitem per als nostres objectius del dia d'avui...

Grup Mou-re - Riu Ripoll (I)

 En la mesura en que vagi sent possible, el Grup Mou-te continua organitzant sortides culturals excursionistes. No és només per socialitzar-nos, que a tots ens convé en els temps que corren, sinó també per l'exercici físic i psicològic que aporta el sortir un matí, de tant en tant, a donar un vol pel nostre entorn, més enllà dels carrers de cada dia.

Sense que pretengui ser res extraordinari, un dels motius per sortir, per donar-li un contingut a aquestes matinals també culturals, és fer un recorregut per tot el riu de la nostra contrada, el Riu Ripoll, començant des del seu naixement fins arribar a la seva desembocadura o, tanmateix, al mar.

El passat dia 6 va començar aquesta sèrie d'etapes (el recorregut requerirà vàries jornades) i va arrancar des de l'origen mateix del riu, a les anomenades "Fonts de Can Llogari", un indret més amunt de Sant Llorenç Savall, localitat on va acabar aquesta primera de la sèrie i on començarà la segona, properament.

33è Aplec de Sant Vicenç de Jonqueres

 Ha arribat la data en la que cada any - el darrer cap de setmana del mes de setembre - celebrem el ja tradicional Aplec de Jonqueres, normalment a l'entorn de l'ermita que fou el bressol d'aquest barri.

Aquesta vegada, però, no ha estat com les anteriors, sobretot com les més darreres. Per una banda, havíem planificat un programa que no només incloïa els actes més habituals de les últimes edicions (el 10è Concurs de Ratafia, el de les paelles d'arròs, etc.) sinó que intentava recuperar alguns dels corresponents a la passada Festa Major, suspesa en la seva totalitat en el seu moment.

Per altra banda, però, la situació sanitària que impedí l'esmentada Festa Major, a aquesta alçada del calendari, tot i el que s'esperava no ha canviat gaire encara (en el fons no ha canviat gens en realitat) i, per tant, tampoc ha estat possible tirar endavant amb la major part de l'esmentat programa. Els concursos esmentats, i vàries coses més, s'han hagut d'anular.

Però aquest cop teníem preparat un "PLA B", en el que hi havia uns mínims actes que, amb tota mena de controls i adaptats a la normativa del moment pel que fa al tema de la pandèmia, sí que s'han pogut realitzar. Hem tingut un "petit Aplec" i, en ell, hi hem inclòs algun acte pendent de la Festa Major d'enguany.

Així, en principi, hem pogut comptar amb una nova edició de l'exposició "Gent del Barri", amb noves imatges de la història de la Creu Alta. En el darrer moment, s'ha pogut penjar-la a la tanca del Centre Cívic de la Creu Alta, com les anteriors, i allà està, amb gran acceptació del veïnat que contínuament la contempla.

També pendent de la Festa Major, com l'exposició anterior, hem pogut confeccionar una nova edició del DIARI DE LA CREU ALTA. Ha sortit al setembre, no a la primavera, i ha estat "especial", però tampoc ens ha faltat. Aquesta vegada ha portat un suplement extraordinari: el Full de Jonqueres, que, d'aquesta manera, com en els darrers aplecs, tampoc ha fallat.

També pendent de la Festa Major, hem pogut lliurar el Tallaret d'Honor 2020, que aquest any s'ha atorgat a L'ESTRUCH FÀBRICA DE CREACIÓ DE LES ARTS EN VIU, entitat creualtenca de projecció internacional que aquest any celebra el seu 25è aniversari.

L'acte de lliurament es produí en el mateix recinte d'aquesta entitat, al carrer de Sant Isidre, 140, perquè ens permeté "controlar" l'assistència dels qui hi van ser presents per regulades invitacions, per cert amb considerable quantitat de veïns i veïnes.

En el mateix esdeveniment s'incoí el Memorial Manel Galícia (acte permanent en els darrers aplecs) i un lliurament extraordinari d'un TALLARET D'HONOR del barri de la Creu Alta «en reconeixement a totes les persones, professionals i voluntàries, que han actuat contra els efectes de la pandèmia per la COVID19». Una placa indicativa d'aquest atorgament es fixarà a la plaça de la Creu Alta, quan sigui possible, per al coneixement general del mateix.

Per acabar el "petit Aplec", el diumenge 27, en petit comitè, l'Associació de Veïns de la Creu Alta va plantar, per segona vegada, un nou arbre al recinte de l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres. L'Aplec, en el lloc habitual del mateix, va ser un acte bastant senzill, tot i que bastant significatiu però. 

Aquesta vegada no ha pogut ser més, però ja vindrà l'any que ve, en el que tots comptem que les coses ja hauran tornat a ser com sempre. O més o menys.

Ja ho anirem veient...

,

El Grup Mou-te a Talamanca

 El Grup Mou-te, malgrat les restriccions que encara duren, ha tornat a fer una nova sortida. Tothom emmascarat i "mantenint les distàncies", però  recuperant activitats saludables que són necessàries per molt que la situació sanitària continuï entre indecisions contradictòries.

Aquest passat dimarts va tocar visita a Talamanca, on encara es recorda la batalla que hi hagué l'any 1714, la darrera que va guanyar un exèrcit que es pogués considerar exclusivament català.

La passejada ha tingut un pel de duresa, sobretot per la manca forçada d'entrenament, de manera que, seguint recomanacions, els participants s'han dividit en dos grups: un que bàsicament ha romàs al poble, a l'entorn del seu castell i del monument memorial que hi ha adjacent (on s'instal·laren les tropes catalanes d'aquella batalla) i l'altre grup, més caminadors, ha començat el seu recorregut a La Mussara, a l'altra  banda del torrent (on s'instal·laren les tropes borbòniques que perderen la batalla) i s'han dirigit fins al castell, al poble. Recordant l'històric resultat, aquest grup, després, s'ha entornat per on havia vingut, rememorant aquella pèrdua.

La teatral excursió ha estat tot un èxit, excepte a la tornada cap a casa d'una part d'aquest segon grup, que ha patit un ensurt automobilístic, sense greus conseqüències però. Tot al contrari, més ànims per a la propera.

 

Diada de Catalunya 2020

També pel que fa als actes habituals de la Diada de Catalunya aquest any hi ha canvis, limitacions, dubtes socials (i polítics) i temors a realitzar coses en comunitat, en conjunt amb les altres persones.

Moltes de les activitats que formen part d'aquesta Diada no s'han vist aquest 2020, o han estat molt minvades. Manifestacions, concentracions, actes públics amb centenars, o milers, de persones a l'hora, en un mateix lloc i juntes, no és prudent organitzar-los; seguim dins d'una pandèmia i encara no se li ha trobar cap solució real per revertir-la.

No obstant, les persones tenim uns drets en aquest País (se suposa) i no s'ha de permetre que una cosa afecti a l'altra, tant com sigui possible, i encara menys indefinidament.

Per tant, amb totes les mesures de seguretat sanitària que facin falta, hem de seguir endavant amb les nostres vides, amb les nostres relacions socials, amb els nostres drets polítics i amb les nostres activitats humanes; amb tot allò que vulguem fer, que sempre hem fet i que hem de poder seguir fent. La celebració de la Diada Nacional és una d'aquestes coses.

Poc o molt, aleshores, l'acte oficial que es fa a Sabadell cada any també s'ha portat a terme aquest. D'una en una i a uns quant metres de distància, les entitats sabadellenques que no hi hem volgut renunciar hem tornat a fer la clàssica ofrena floral al Parc Catalunya, amb el protocol més o menys correcte i amb el resultat bastant similar.

Han estat molts i moltes els qui han faltat aquesta vegada, com han estat també absentes moltes altres coses habituals. Però a la Creu Alta no ens ha passat desapercebuda aquesta jornada.

Comença el Curs 2020-2021

Ja hem sortit del període anual d'estiueig, o sigui, de les vacances. El dilluns dia 31 d’agost hem tingut la primera reunió de junta i ens hem tornat a posar en marxa a partir d’ara, com sempre. O no ben bé com sempre...

Això seria evident si parléssim d'un any qualsevol però aquest no ho és, com tampoc ho serà la continuació del mateix. A partir de la data esmentada, a l'Associació hem reprès les tasques habituals: reunions (a 2 m. de distància), projectes, organitzacions i, en definitiva, l'inici del nou curs 2020-2021 en tots els sentits.Però no com cada any sinó amb més dificultats que mai.

Com ja hem avançat, no podem fer servir el nostre actual local social. Tampoc ho podem fer a alguna sala del Centre Cívic; encara que ho hem estat fent tot l'any (per a les reunions de junta o de més de tres o quatre persones), ara resulta que no hi ha disponibilitat.

Segons ens van prometre dues Regidores de l’actual Consistori, havíem de comptar amb un espai concret des de l’esmentat 31 d’agost, però no han complert la seva paraula i no en disposarem fins a més enllà del proper dia 14 de setembre, si tot va millor de com ens han contradit en arribar a la data promesa. L'Ajuntament només fa veure que ens proporciona atenció i hipotètiques solucions provisionals, però ni tan sols compleixen el que ens diuen.

Encara que no aconseguim ser mereixedors d’ajuda municipal, no per això deixarem de fer la nostra tasca; el veïnat de la Creu Alta pot seguir comptant amb la seva Associació Veïnal: sempre hem trobat la manera de continuar treballant per al barri.

Suspensió de la Festa Major de Sabadell

Les associacions veïnals de Sabadell, davant la cancel·lació de la Festa Major de Sabadell 2020 i en la línia d’arguments que ens van aconsellar suspendre la pràctica totalitat de les festes majors dels barris per considerar, entre d’altres coses, que era impossible garantir la seguretat amb els models d’activitats habituals de les festes majors, volem manifestar el següent:

1. Després de mesos de confinament, el trànsit sense solució de continuïtat d’una situació d’estat d’emergència a la mal qualificada “nova normalitat”, cedint a pressions polítiques i econòmiques més que a raons de salut pública, s’ha mostrat com una decisió errònia si ens atenim als brots de contagis incontrolats que estem patint arreu. Una precipitada decisió que, fet i fet, no ha servit per salvar l’economia sinó que només ha provocat un augment important dels contagis. Alguna cosa s’ha fet (i es continua fent) malament.
2. La mal anomenada “nova normalitat” ha provocat un excés de confiança entre la població, que erròniament ha deduït que el virus era cosa del passat, quan els brots ens han retornat a la crua realitat: el virus ha vingut per quedar-se i és una irresponsabilitat el baixar la guàrdia.
3. En aquest context, han arribat les dates de la Festa Major de Sabadell i creiem que ha estat un encert suspendre tots els seus actes davant la impossibilitat d’evitar els contagis de coronavirus, i és per això que, com a associacions veïnals, fem una crida als veïns i les veïnes, i en especial al jovent, apel·lant a la responsabilitat personal per a què no es participi en activitats “fantasmes” o “alternatives” presencials de més de 10 persones, per tractar-se d’un nivell de risc potencial per encomanar-se de la COVID19 i convertir-se en propagadors del virus.
   

Finalment, no podem obviar una realitat: és urgent repensar el model d’oci actual i sortir de l’espiral consumista a la qual s’ha acostumat a la societat i especialment als joves. No serveix de res negar-nos la possibilitat de diversió quan al mateix temps l’única manera que es coneix és fent el que actualment es fa, i això no es pot canviar de la nit al dia, sinó que requereix d’un procés, de temps i de pedagogia. Cal posar en marxa un marc deliberatiu en el què participin totes les parts implicades per treballar un model d’oci que la ciutat en general i el jovent en particular necessitem.