L'atenció sanitària: una malaltia

 Cada dimecres al matí, un representant de cada una de les associacions veïnals de la ciutat (limitacions de la pandèmia) forma part d'una concentració reivindicativa davant l'oficina de l'ICS a Sabadell, reclamant millores a l'atenció sanitària en general (assistència presencial i no telefònica, un pediatra en cada CAP, una feina de rastreig real...) i el NO tancament de 'l'ambulatori' del barri del Poblenou.

Estem en una situació crítica pel que fa a la salut pública i les reaccions de l'Institut Català de la Salut només ens hi fa anar enrere com els crancs, en lloc d'afrontar la qüestió amb decisió i dignitat.

Fa temps que estem essent víctimes d'aquesta pràctica regressiva pel que fa a les determinacions de la Conselleria de Salut. Així ens està anant amb el tema de la COVID19, però ja ve de molt abans tot això: que ens ho diguin als de la Creu Alta que, des de que el vam estrenar, el nostre Centre d'Atenció Primària ha de prestar servei a tot el Districte Municipal Segon (o sigui, incloent també tot el barri de Can Puiggener) - uns 25.000 habitants entre tots - i no som el pitjor cas de Sabadell.

Profunditzar en aquest tema de la salut produeix, només en començar, moltíssima febre...

Taula participativa de la Creu Alta

Les associacions culturals, socials o cíviques que hi pugui haver en un barri, o les entitats similars de tota mena d'àmbit local, es van anar quedant a Sabadell sense un canal regular de comunicació ordinari amb l'Administració Municipal quan aquells antics "Consells de Districte" es van anar dissolent en la seva pròpia ineficàcia. Allò que va néixer fa molts anys com una innovadora fórmula de participació ciutadana en els afers consistorials (abans de 1977 això era "tabú"), va acabar sent una mena d'aparador polític al que ningú s'acostava a mirar res els últims dies.

Els "Consells de Districte" es van deixar de convocar per inassistència general i des d'aleshores (han passat uns quants anys) no s'ha creat res similar que els substituís, amb utilitat i rigor, és clar.

Vista la situació, i partint de la idea que el contacte permanent amb l'Administració - i amb els polítics titulars que la governen (a vegades no és el mateix)  - a moltes entitats i als moviments ciutadans propositius ens és necessari (amb això les associacions veïnals som les primeres), s'ha plantejat, a nivell de ciutat, que cal fer alguna cosa per trobar una sortida factible a aquesta inèrcia actual.

Qui ho ha portat a la palestra ha estat la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS), precisament perquè moltes d'aquestes representacions ciutadanes ho hem anat reclamant des de que aquella ineficàcia esmentada al principi se'ns anava fent evident.

La proposta al respecte consisteix en constituir uns espais de treball veïnals (impulsats des del veïnat) on portar a terme amb profit aquesta connexió imprescindible entre "governants" i "governats" («de baix a dalt i de dalt a baix indistintament»). El format es demana que sigui el d'unes taules participatives que es composin segons la idiosincràsia de cada sector ciutadà, que en alguns llocs pot ser per districtes municipals i en d'altres per varis barris afins junts o per un únic barri definit en certs casos. La qüestió és que els representants veïnals tinguin prevista una forma ordinària i regular per dialogar amb els/les Regidors(es) de Districte, que és una figura política que es manté i que, en teoria, és la més propera a la ciutadania pel que fa a la distribució territorial de la gestió de la ciutat.

Veurem si d'aquesta iniciativa en podem impulsar i consolidar una nova manera de servir socialment al territori, a partir de les associacions veïnals que ja hi ha en tot ell i amb d'altres que s'hi vagin afegint.

Abans que seguir sense res, és interessant provar-ho.

La idea s'ha presentat als esmentats càrrecs territorials i a tots els ha semblat una interessant prova a realitzar. Les Regidories de Districte podran tenir un millor abastament de les seves teòriques competències i, si funciona recíprocament, el veïnat (la ciutadania) assolirà una seguretat més garantida respecte al manteniment de la qualitat social de cada barri i, en conseqüència, de la ciutat.

En el Districte Segon de Sabadell, la 'Taula Participativa de la Creu Alta' ha estat la primera que, el passat dia 4, s'ha constituït a la ciutat. En seguiran més; n'anirem parlant...

Seminari virtual: "Cap on va l'estat del benestar?"

Aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies i el fet que cada vegada més gent les sap fer servir, o al menys ho intenta, s'està prodigant la costum de fer conferències o xerrades temàtiques - més o menys participatives a més - sobre molts temes o difusions socials, a través dels moderns mitjans de comunicació domèstics, als que tenim fàcil accés des de casa, amb un ordinador o, encara més senzill, des del telèfon mòbil, que fa de tot, a més de telèfon.

La tendència a no sortir al carrer "si no és imprescindible", o sigui, més aviat per força però cada vegada més també per hàbit, fa que anem substituint la nostra manera de comunicar-nos amb la resta del món, o de socialitzar-nos (?), pels mitjans telemàtics, que evolucionen i creixen cada cop més justament perquè augmenta la seva utilització general. Fins i tot qui alguna vegada s'havia negat a "tenir mòbil" - o ordinador a casa - ara és normal que es comuniqui per videoconferència amb tota naturalitat. Les reunions ordinàries de la nostra Junta Directiva en són un exemple darrerament, sense anar més lluny.

També ho fan moltes d'altres entitats. Una d'elles, la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS), també n'ha agafat el costum, i no només per a les seves pròpies reunions o plenaris, sinó també per als serveis que, com a federació, ofereix a les associacions adherides i, per extensió, al veïnat en general.

Darrerament, per a cada dimarts a la tarda, ha organitzat, a través de la plataforma XiBarri, un seminari - virtual - en el que diverses personalitats destacades en la matèria ens ofereixen unes instructives xerrades sobre l'anomenat "estat del benestar" i la seva deriva pels nous temps que ens ha tocat viure darrerament.

En qualsevol cas, és un bon entreteniment cultural que domèsticament, des de casa i sense desplaçar-nos, tenim a l'abast aquests dies en els que una cosa així no trobaríem per un altre camí.

Bona alternativa i bon costum. Amb tot el que ens ha sobrevingut, és bo que incorporem nous coneixements, tècnics també, que potser no haguéssim ni contemplat "abans".

Petits arranjaments positius al barri

"Una imatge val més que mil paraules" és una dita internacional que ve a dir que és molt millor veure les coses per un mateix que llegir-ne una descripció o un esment, per molt que això segon sigui ben plasmat en un munt de papers, si és el cas.

Aquests dies estem repassant qüestions pendents que tenim a aquest barri i que fa temps que hem reclamat i en seguim parlant, en papers i instàncies de tota mena. Algunes venen de fa més de vint anys i, per molt que n'escriguem sobre elles, no se solucionen. Potser és que no ho diem, amb més o menys paraules, a qui ho ha d'escoltar; potser hi ha qui entén que demanem la lluna en un cove i no som prou amics com per a què ens ho escolti. Segurament és que no ho ensenyem bé.

El cas és que hem pogut comprovar recentment que, veient aquests problemes amb els ulls, millor que explicant-los o documentant-los per escrit, es té una idea molt més clara de què va la cosa realment. Ha estat, potser, en coses petites o senzilles, però ha quedat clar que no hi ha com que ho vegi directament qui en pot tenir poder de decisió al respecte per a què s'entengui de què va el problema i quina és la solució que necessita.

Això ve a tom de les passejades pel barri que continuem fent acompanyats per la Regidora del Districte i del seu equipo de l'Oficina del Districte. Un deteriorament tan senzill com el que va patir, a causa de les pluges, l'escala d'accés a la petita pineda de la nostra plaça, s'ha vist arranjat ben ràpidament pel sol fet de veure-ho en una d'aquestes visites, sense fer cap paper al respecte.

Anirem repetint l'acció, doncs va arribant a més detalls que se solucionen diligentment - com hauria de ser sempre - a partir que els hem vist, o mostrat, anant directament al lloc. Des de bancs trencats o senyals de circulació tombades, o equivocades - que també en tenim - fins a obres majors als carrers o places del barri o problemes urbanístics concrets i, normalment, ben senzills de solucionar, anem corregint deficiències vàries. A veure si aconseguim que la llista de qüestions pendents no ens surti tan llarga...

Manteniment: tard i malament

Una setmana més tard del compte (sempre s'ha fet ABANS d'anar a celebrar-hi el corresponent Aplec de Jonqueres de cada any), els serveis contractats per l'Ajuntament per desbrossar i netejar l'entorn de l'antiga Ermita de Jonqueres, han anat a fer la seva feina i, de passada, ens n'han fet una a nosaltres de "feina".

Tallant i arrencant matolls, com fan sobretot pel rodal de la ciutat quan se'ls atorga aquesta feina, no se'ls ha acudit res millor que "podar" el nou arbre que hi vam plantar no fa ni quinze dies, i no per les branques, que més aviat no en tenia encara, sinó pel mig del tronc. Nosaltres hi anem afegint flora a l'indret i, els que tenen cura del seu manteniment, el que fan és malmetre allò que hi afegim.

Es tracta d'un arbre, jove i acabat de plantar, i ja hi ha costum a la nostra ciutat de "podar" els arbres a un metre de terra, però en aquesta ocasió ha estat una badada que requerirà una solució decidida, doncs ja no hi ha remei al que s'ha fet.

Cursarem la denúncia corresponent i veurem si els responsables del desgavell arrangen el deteriorament que han provocat, si més no aportant-nos un altre exemplar, que, si cal, hi tornarem a plantar, repetint la feina.

Tard i malament.

Visita de la Regidora del Districte

Per tercera vegada en el que portem d'aquest any tan especial, hem fet una passejada pels carrers i les places del nostre barri per detectar-hi o confirmar-ne les deficiències que hi ha o es mantenen per molts dels seus racons.

Les dues primeres, del passat mes de febrer, ja van servir per detectar-ne moltes i, d'ençà d'aquell exercici, hem de dir que alguna cosa ja s'ha arranjat.

El mèrit d'aquestes caminades pel barri rau en que les fem acompanyats per personal de l'Oficina Municipal del Districte, que van prenent nota, i imatges, del què els hi anem mostrant i després gestionen al respecte el que poden fer des de les seves atribucions.

Aquesta vegada hem millorat aquests acompanyaments en el sentit que també hi ha estat, personalment, la Regidora del nostre Districte, la Laura Reyes. En una estona hem fet un productiu recorregut tots plegats que ens ha portat a detectar més irregularitats urbanístiques i socials, i a recordar algunes que es mantenen sense solucionar encara.

El més important de tot ha estat que se li ha vist utilitat a aquestes caminades urbanes, de manera que n'han de seguir més i amb la participació de la Regidora esmentada.

Serà una altra pedra a la que anar picant de mica en mica.

Diada de Catalunya 2020

També pel que fa als actes habituals de la Diada de Catalunya aquest any hi ha canvis, limitacions, dubtes socials (i polítics) i temors a realitzar coses en comunitat, en conjunt amb les altres persones.

Moltes de les activitats que formen part d'aquesta Diada no s'han vist aquest 2020, o han estat molt minvades. Manifestacions, concentracions, actes públics amb centenars, o milers, de persones a l'hora, en un mateix lloc i juntes, no és prudent organitzar-los; seguim dins d'una pandèmia i encara no se li ha trobar cap solució real per revertir-la.

No obstant, les persones tenim uns drets en aquest País (se suposa) i no s'ha de permetre que una cosa afecti a l'altra, tant com sigui possible, i encara menys indefinidament.

Per tant, amb totes les mesures de seguretat sanitària que facin falta, hem de seguir endavant amb les nostres vides, amb les nostres relacions socials, amb els nostres drets polítics i amb les nostres activitats humanes; amb tot allò que vulguem fer, que sempre hem fet i que hem de poder seguir fent. La celebració de la Diada Nacional és una d'aquestes coses.

Poc o molt, aleshores, l'acte oficial que es fa a Sabadell cada any també s'ha portat a terme aquest. D'una en una i a uns quant metres de distància, les entitats sabadellenques que no hi hem volgut renunciar hem tornat a fer la clàssica ofrena floral al Parc Catalunya, amb el protocol més o menys correcte i amb el resultat bastant similar.

Han estat molts i moltes els qui han faltat aquesta vegada, com han estat també absentes moltes altres coses habituals. Però a la Creu Alta no ens ha passat desapercebuda aquesta jornada.

VACANCES

Tot i que aquest any sigui una mica confós tot plegat, arribades aquestes dates entrem en el període anual d'estiueig, o sigui, a les vacances. Aquest dilluns dia 3 hem tingut la darrera reunió de junta i ens tornarem a posar en marxa el proper dia 31.

Això seria tot si parléssim d'un estiu normal, però no ho és, com tampoc ho serà la continuació del mateix. A partir de la data esmentada, la gent de l'Associació reprendrem les tasques habituals: reunions, projectes, organitzacions i, en definitiva, l'inici del nou curs 2020-2021 en tots els sentits.

Però una cosa haurà canviat, i està per veure fins a quan.

Com ja deveu saber, el nostre local social del carrer Major és molt petit, comparat amb qualsevol altre i calculat des de la mesura que les nostres activitats socials - els nostres serveis públics - requeriria mínimament. Fa, en total, 11 metres quadrats; si a això li restem mobiliari, lloc de treball i espais de mobilitat natural, ens queda rajola i mitja mal comptada.

Per altra banda, la situació sanitària actual requereix que les persones mantinguem entre nosaltres unes distàncies físiques - que no pas "socials", que això vol dir una altra cosa - prudencials, al igual que sobre els aforaments dels espais d'accés públic en general.

Això significa que, vistes aquestes circumstàncies, el nostre local social NO reuneix les condicions necessàries per complir amb la normativa actual. No hi podem rebre visites de cap mena i gairebé no hi podem ser presencialment per a res: el tercer que arriba s'ha de quedar ja a la porta si mesurem les esmentades distàncies.

Per tant, per posar-nos en contacte amb el barri o amb qualsevol persona que vulgui venir a veure'ns, per la causa que sigui, caldrà que se'ns ho digui abans trucant al nostre telèfon 616012591 o enviant un correu electrònic a lacreualtaav@gmail.com: US DONAREM CITA PRÈVIA.

Fins a aquesta situació hem arribat, i no perquè les qüestions de seguretat ens hi hagin portat, sinó perquè, com ja anem rondinant des de sempre, l'espai que tenim cedit és petit.

Tornem a estar reivindicant el tema davant del nostre Ajuntament per a què se'ns proporcioni alguna solució efectiva i immediata a aquest problema; de moment només hem rebut propostes provisionals que ja podrien servir per alguna cosa, però que ja veurem com i quan tals promeses es compliran.

Com si no en tinguéssim prou amb el que ja movem d'ordinari, ara se'ns afegeix la situació pandèmica extraordinària amb la que es topa tothom i, a nosaltres en particular, aquesta "nova" situació logística.

Tenim mala peça al teler...

Els "problemes" dels gossos a la via pública

Per a la nostra tasca bàsica i general, anem mantenint, en la mesura que és possible, un periòdic contacte amb l'Oficina Municipal del Districte que ens correspon (a la Creu Alta estem al Districte Segon però "l'oficina" està al Tercer; ja fa anys que ho reclamem això). El passat dia 14 va ser una d'aquestes jornades de treball conjunt.

Entre d'altres coses, vàrem plantejar diverses qüestions i acordàrem algunes gestions pendents i en recordàrem d'altres.

Mereix la pena destacar una reclamació formal que vàrem presentar respecte a la salubritat del sorral infantil de la nova plaça de Lluís Subirana, que no està protegit de "les visites" dels gossos i que cada dia que passa ofereix, per això, una imatge més deplorable. I perillosa, perquè no són compatibles els infants i els gossos "jugant" amb la mateixa sorra. 

Restem a l'espera que el tema se solucioni, ja que és ben senzill instal·lar-hi una tanca com les que hi ha a quasi totes les altres àrees infantils de la ciutat.

I seguint parlant del tema, també hem conegut la intenció municipal d'implantar a Sabadell un "servei Caní" que té la pretensió d'evitar el problema de la corrosió dels orins d'aquests animals (a les cantonades, als arbres i pals del mobiliari urbà i fins i tot a molts portals) a la vegada que es planteja el seu possible aprofitament. El sistema, que porta el nom de "UrbanDog" (el podeu conèixer millor si el busqueu per Internet), el veurem aviat en alguna de les nostres places. Si es fa cabal als nostres suggeriments, en alguna de les 'preferides' pels amos d'aquests animals...

Pla post-COVID19 de l'Ajuntament de Sabadell

 El nostre Ajuntament ha elaborat una mena de pla de futur (de suposada aplicació immediata) pensat per fer front municipalment a les conseqüències que la malaltia COVID19 ha ocasionat a Sabadell, des de diferents aspectes i en varis sentits.

Així, es pensa en «la protecció i l'empoderament de les persones (afectades per la pandèmia), la reactivació econòmica, l'urbanisme, l'espai públic i la mobilitat, la cultura i els esports», i la finalitat inicial ha estat obrir un «debat de ciutat per sortir de la crisi».

Hem estat invitats, com a entitat representativa del barri, a participar en aquest debat i hi hem aportat la nostra opinió sobre cada tema tractat, des del punt de vista de cada una de les nostres vocalies implicades.

El passat dia 13, mitjançant una videoconferència perquè els actes presencials es refusen si és possible, ens han donat resposta als nostres comentaris. Ho han fet conjuntament amb les altres associacions de veïns que també han participat i la veritat és que, pel que fa a allò que des de la Creu Alta se'ls ha plantejat (de forma molt genèrica i dubtant que moltes de les pretensions explicades arribin a ser factibles o sobretot útils per al què en teoria pretenen), no ens han sabut respondre en cap sentit satisfactori, doncs esperaven rebre més propostes sobre el tema i nosaltres més aviat els hem parlat de mantenir els peus a terra.

Si voleu conèixer el contingut d'aquest pla, segurament el trobareu al portal web de l'Ajuntament; si espereu veure alguna acció del mateix, immediata o no, us emplacem a afinar les vostres perspectives, perquè "de la dita al fet" hi haurà molta diferència. Tan de bo ens equivoquem...

Homenatge i reconeixement

Tot i que encara no es pot considerar l'episodi com a acabat, ni tan sols des del punt de vista sanitari, ja es comencen a fer actes públics d'homenatge a les víctimes del coronavirus i de reconeixement a tot el personal dels serveis essencials que ha estat lluitant contra la malaltia i els seus efectes des de primera o segona fila, que ha estat - i continua essent - un gran nombre de persones, professionals i anònimes.

Concretament, s'ha organitzat, des de la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS), una concentració de representants de la majoria de les associacions de veïns de la ciutat davant de cada un dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Sabadell, un darrera l'altre i en diferents dates. En aquestes concentracions s'hi ha llegit un manifest denunciant la situació de l'estament sanitari d'aquest país i reivindicant les seves mancances i les limitacions dels darrers anys, que han fet empitjorar tant els efectes de la pandèmia que estem vivint.

Hi ha hagut un acte central, per a tota la ciutat, que s'ha portat a terme el divendres 5 de juny a la plaça del Doctor Robert, i un acte també significatiu al Parc Sanitari del Taulí, el dimecres dia 3 a les 12 del migdia, hora en la que cada setmana s'hi repeteixen en el mateix lloc actes de similar caire reivindicatiu.

El circuit per cada CAP de la ciutat va començar el dilluns dia 1 de juny i l'acte davant del CAP del nostre barri s'ha portat a terme aquest dilluns següent, a les 10 del matí.

Més solidaritat

Tal i com anem sortint del confinament anem veient les altres conseqüències que ens ha portat la pandèmia. La COVID19 no és només una agresió a la salut que emmalalteix i mata a la gent; amés, per lluitar contra la seva difusió, resulta que també s'aboca a molta gent a d'altres problemes, igual de greus.
El quedar-nos tots a casa ha fet que gairebé ningú continués produint allò que, en el dia a dia "normal" de cadascú, anés fent o anés treballant. O sigui, molta gent no ha estat a la seva feina, fos aquesta de productivitat directa o ho fos indirectament. El moviment econòmic social s'ha parat també, s'ha quedat a casa.
Era previsible que això passés, i ha estat un fet a nivell mundial. Arreu ens trobem que, si aquell qui treballa - qui té la sort de poder-ho fer, que no tothom ho pot dir - ho deixa de fer, la parada econòmica, pròpia i general, n'és el resultat immediat.
I amb aquesta parada, apareix la particular "pandèmia" de la gana. Arreu també.

Encara que es facin esforços socials per evitar-ho o, al menys, pal·liar-ho - si és que es fan realment - i que s'hagin inventat els ERTO - que no es cobren - o suposades ajudes o promeses de tals, si ja abans hi havia famílies que necessitaven ajuda per poder menjar (!), ara que ens vénen a sobre les conseqüències econòmiques descrites, aquestes famílies augmenten, i molt. Arreu. Aquí, al barri, al nostre entorn, també.
I, a sobre, aquells que es dedicaven a fer quelcom al respecte d'aquella situació anterior - fent, per exemple, recollides d'aliments i repartiments dels mateixos - voluntàriament i com ajuda als afectats, ara resulta que són, la majoria d'ells, "població de risc", o sigui, que augmenta la necessitat i disminueixen les mans que hi feien alguna cosa.
Tenim, doncs, un altre problema - més - però vet aquí que hi ha unes altres persones que es comencen a moure al respecte. Potser que, si podem, mirem què hi podem fer en vista de la situació; potser que ajudem, com puguem, a aquestes noves iniciatives...
Quan una cosa així ha convingut, aquest barri sempre ha respost. Sembla que venen temps en els que haurem de tornar-hi...

Explicacions des de la Regidoria de Sanitat

Estar confinats no vol dir estar sense fer res, esperant a veure què passa. Encara que ens quedem a casa, sabem que el què està passant a fora resulta ser més greu del què ens esperàvem.
La insòlita situació social està portant al límit moltes coses que no es comptava que estiguessin tant malament. O sí, perquè tendim a mirar cap a una altra banda quan se'ns presenten segons quines situacions.
Ara, amb la pandèmia en marxa, l'economia aturada i la mobilitat reduïda, ens peten tot de coses que segurament ja n'estaven a punt; el 'corona-virus' ens està fent veure coses que "no veiem".
Una d'elles és la pròpia situació sanitària del nostre entorn, de la nostra ciutat.
Ja sabíem que "les retallades" no eren bones; ja ens en queixàvem. I ja sabíem també que deixar segons què només en mans privades limita el seu suposat servei social.
Als hospitals i als centres d'atenció primària ens hem trobat amb el què s'hi havia sembrat. I a les residències per a la gent gran (aquí, totes privades: quasi 300.000 sabadellencs no en tenim cap de pública) "la collita" ha estat molt més que desastrosa.
Veient tot el que s'està evidenciant, l'Administració ha començat a fer coses - a bones hores - i el nostre Consistori també. Avui ens ha convocat per explicar-nos-ho...

Festa del Treball

Aquest any, tan estrany amb tantes coses, les diades, festivitats i celebracions, o commemoracions, estan resultant d'allò tant atípic. Tot es va produint, si és el cas, d'una manera diferent a les ocasions anteriors, als anys anteriors.

Ara li ha tocat això a la jornada del Primer de Maig, més coneguda com la "Festa del Treball". Sempre ha estat una diada de manifestacions públiques, per a una feina millor i, en definitiva, per a una vida digna. Us objectius bastant comuns als del 'moviment veïnal' però que sistemàticament s'han anat reivindicant als carrers, en actes de molta popularitat i amb molta participació. Aquest any, no; enguany tot està sent diferent.
Potser serà una circumstància puntual, portada per la pandèmia i l'estat d'alarma actual, però també podria ser quelcom més que un impàs.
Potser tot plegat està sent l'inici d'una nova manera de fer moltes coses.
Aquestes coses i moltes altres.
O no...

Solidaritat veïnal

És conegut que la humanitat es sorprèn a sí mateixa en els moments de més excepcionalitat; és aleshores que es destaquen els trets més extrems de les persones, per mal i per bé, aquest principalment.
La situació sanitària actual ja és una circumstància excepcional, deixant de banda les causes i els orígens de la mateixa de moment. Les mesures aplicades per contenir la pandèmia (algunes bé, d'altres no tant) també són extraordinàries; abans d'això era impensable la descomunal parada social, laboral i econòmica que es produeix a més d'una tercera part de la població mundial, i no ho és més perquè a molts llocs del planeta la excepcionalitat és tota una altra cosa.

Així, estant actualment la societat en tal situació, veiem com van sortint de dins d'ella tot un seguit d'iniciatives amb la intenció de fer que tots puguem suportar el millor possible aquest temps tan anormal que hem d'anar passant sense mobilitat i sense sociabilitat.
Uns fan el que poden per entretenir-se i alleujar-se l'avorriment o el desori d'estar sense fer res (?) i, a més, ho transmeten als altres per compartir els petits èxits que van assolint dia a dia.
Altres pensen en que hi ha d'haver qui pugui estar passant no massa bé aquestes circumstàncies tan rígides i comencen a esbrinar com es pot, també, ajudar a aquests que necessitin quelcom.
En definitiva, ens trobem en que, durant aquest llarg confinament, s'ha creat una mena de "xarxa de solidaritat veïnal" a través de la qual els que poden ofereixen ajuda als qui necessitin alguna cosa, i els qui no poden, demanen allò que, tancats a casa, no poden aconseguir tot i que els hi manqui molt. Hi ha qui, per exemple, no pot sortir a comprar aliments o anar a la farmàcia, gent gran sobretot, o qui no pot, o no sap, fer gestions imprescindibles. Per altra banda, hi ha qui s'ofereix a donar un cop de mà fins allà on arribi, conscients que altres ho necessiten, i tot sigui dit de passada, encara que els hi suposi un cert risc si han de sortir al carrer.
Tals iniciatives cal que es coordinin si es vol que surtin bé. Això es pot fer des de casa, amb l'ajuda d'allò de la tecnologia avui disponible, i es pot gestionar les demandes i les ofertes col·lectivament, millor que individualment.
És per això que dins del món veïnal de Sabadell, i en el molts altres llocs, s'ha creat i organitzat una autèntica xarxa de solidaritat com dèiem. O sigui que si, en aquests dies, sabeu que algú necessita que els hi arribi a casa alguna cosa o algú altre està disposat a ajudar al proïsme en el que pugui, ja ho sabeu: comuniqueu-ho a la vostra associació de veïns. Estem fent això.

Sortides del Grup Mou-te ajornades

Les activitats habituals que s'organitzaven fins ara han quedat totes paralitzades. No es pot sortir al carrer, no es pot anar enlloc i ens hem de quedar a casa. Ara diuen que fins el mes que ve.

Tampoc es pot sortir a donar un volt pel rodal de les ciutats ni pels camins o muntanyes de tot el país, ni en grup ni tan sols individualment. No podem organitzar res fora de casa, col·lectiu o no, fins a nou avís.
El 'Grup Emprenedor Mou-te' tampoc pot portar a terme les seves activitats habituals. De moment, els seus components han decidit ajornar la seva darrera excursió d'aquest trimestre fins a una propera ocasió, ja es veurà quan.
Tenen preparades unes quantes coses per a aquest segon trimestre que s'acosta, però no tindran dates ni programa definitiu fins que tinguin clar que podran tornar a fer les seves sortides amb seguretat i responsabilitat.
Ja ens anirem informant...

Suspensió del servei d'atenció al públic en el nostre local social

A conseqüència del confinament decretat, que no només prohibeix sortir al carrer sinó també que ens concentrem vàries persones en un mateix lloc, ens veiem forçats a tancar el nostre local social del carrer Major, 70, i deixar d'atendre al veïnat, i a qui se'ns acosti per a qualsevol causa, de forma personal. Fins que el confinament s'acabi.
Això no vol dir que, mentre això duri, no serà possible contactar amb l'Associació de Veïns de la Creu Alta si ens fa falta. Tenim obertes totes les xarxes socials, mantenim l'atenció pel correu electrònic i contestarem a tot el que se us ofereixi a través del nostre telèfon habitual.
Uns i altres ens haurem d'adaptar a aquesta nova situació. Hem de quedar-nos a casa.

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Cada vegada que torna aquesta jornada ens trobem amb que continua sent necessari reivindicar la seva "celebració", tota vegada que s'avança molt poc socialment en aquest tema.
A nivell de la nostra ciutat, una gran quantitat d'entitats ens sumem als actes que s'organitzen sota aquesta reclamació, i d'una manera personal i totalment col·lectiva amb la resta de Sabadell, unim els nostres crits amb l'esperança que no siguin cap al desert i que alguna vegada arribi a no ser necessari haver de parlar d'aquestes desigualtats, quan no agressions directes per l'absurda raó del gènere, de la que tant impregnades estan les cultures actuals, derivades de les antigues hinduistes, judaiques, islamistes i d'altres religions que menyspreen la qualitat femenina del ser humà.
És una qüestió d'acció social que no ens permet baixar els braços a l'hora d'enfrontar-nos-hi.

Noves llambordes 'stolpersteine' a la Creu Alta

El passat 27 de gener va ser el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, ja que ha fet 75 anys que els supervivents d'aquell horror van començar a ser alliberats.
Aquest dia, organitzat per l'Ajuntament de Sabadell, juntament amb entitats com el "Memorial

Democràtic" i "l'Amical de Mauthausen", es va portar a terme un acte d'homenatge i reconeixement als sabadellencs que, en el marc de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945), varen ser deportats als camps de concentració nazis en els que varen ser torturats i assassinats la majoria d'ells i elles.
Tanmateix, durant el cap de setmana anterior, amb la mateixa intenció i per a què no oblidem el nostre passat i intentem construir un futur millor, es van col·locar noves llambordes 'stolpersteine', afegides a les que ja es van posar l'any 2018. A la Creu Alta ara s'hi han afegit mitja dotzena de noves, actes als que hi hem assistit en acompanyament a les famílies descendents que s'han localitzat, algunes, i van ser-hi presents.

Els 'stolpersteine' són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme. Consisteix en una petita llamborda de 10x10 cm que s'encasta a la vorera davant del darrer lloc on se sap que va viure una víctima del nacionalsocialisme del segle XX, abans de que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, que les construeix d'una en una, el qui ho mira s'ha d'inclinar, fent un signe de respecte a la persona eliminada.
Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més de 1800 ciutats d'una vintena de països. Sabadell és la ciutat que més en té de tot el nostre país i a la Crei Alta ara n'hi ha 11.

Concert de Nadal 2019

Aquest any hem tornat a col·laborar, juntament amb l'Escola de Música Creu Alta, amb La Marató de TV3.
Hem organitzat, com hem fet cada any des de 2004, el tradicional Concert de Nadal, dins del programa d'acció social "La Creu Alta Solidària".
La recaptació a la que hem arribat ha estat de 4.490'00 €, que hem ingressat al compte del famós programa de la televisió catalana que aquesta vegada dedicarà el resultat final que s'acabi obtenint, des d'ara fins al proper mes de març, a la recerca tant necessària sobre les anomenades malalties minoritàries.

 Gràcies a tothom que ha col·laborat a que tornéssim a assolir tan gran nivell de solidaritat.