Malgrat
s’ha fet saber, amb intenció més de confondre que d’informar, que la Festa
Major de Sabadell d’enguany es farà igualment, tot i el que digui el
“coronavirus” i les seves conseqüències, el que realment s’està movent als
cercles culturals de la ciutat no és aquesta posició d’orgull i d’insensatesa.
Aquest tema s’ha de mirar
des de els seus varis punts de vista possibles, i, diguin el què diguin, i ho
diguin com ho diguin, no es pot, ni es podrà, desvincular cada un dels mateixos
respecte a la Festa Major i les circumstàncies actuals.
Per una banda no s’ha de
perdre de vista la solidaritat ciutadana vers les seves diverses víctimes (350
mortals a la Creu Alta: els del Taulí només) a l’igual que vers el gran nombre
de lluitadors i lluitadores contra els seus efectes arreu. En treure el tema de
la festa major, no s’està comptant amb el dol general, ni amb si hi ha ganes o
no de festes, ni del respecte a l’esforç i el dolor de tothom en general. Al
contrari, des del Consistori (directrius de l’Alcaldia algú ha dit) es diu que
una cosa no té res a veure amb l’altra
(?).
Per altra banda, cal valorar l’impacte econòmic que la situació ens reportarà, que ja ens està portant. Des de Cultura precisament es diu que es vol pensar amb l’efecte que al món cultural de la ciutat provoca el munt de suspensions que s’estan produint, apart dels recintes i espais tancats “sine die” de moment, i que justament es vol ajudar a aquest món local, mirant que es facin algunes coses protagonitzades per les entitats autòctones a les que el perjudici les està portant a un incert futur. Essent això cert, no s’aixeca la mirada cap al gran plantejament econòmic que serà necessari, per exemple, per portar a un altre món, el sanitari, al nivell en el que hauria d’estar permanentment, ni per ajudar a aquest o a la resta d’estaments socials (comerç, autònoms, aturats...), igualment perjudicats econòmicament. Insinuen que parlar d’això és fer una demagògia perversa (?).
També s’ha de comptar que, després de la llarga temporada de confinament, més o menys respectat, la ciutadania en general bé tindrà ganes de celebrar d’alguna manera la suposada sortida final de la situació, preveient que aquesta serà positiva a més de segura (?). Ja s’està pensant en algun acte en aquest sentit, que inclourà els corresponents reconeixements socials i tal; com sempre, de cara a la galeria i apartat de la iniciativa de la ciutadania al respecte, si és el cas. Però tampoc es vol vincular una cosa amb l’altra, és a dir, hi haurà “un acte” i hi haurà, potser, alguna mena de Festa Major, sense barrejar ambdues coses i, de passada, sense avaluar que les dates poden coincidir. O sigui que, diuen, “la festa no té res a veure amb la pandèmia...”
(?).
Però l’aspecte que al final predominarà per damunt dels altres, hi hagi la sensibilitat que hi hagi i es mantingui la voluntat que sigui, serà el de la possibilitat real de poder fer algun tipus d’acte públic, anomenat o no “festa major”, a principis del proper setembre. A hores d’ara no es pot saber amb certesa “en quina fase” estarem aquells dies, tot i mirant-ho positivament i sense tenir en compte possibles rebrots i passos enrere. Anant tot com lo que optimistament podem preveure ara, cap al cap de setmana de la Festa Major de Sabadell d’aquest 2020 podria ser que les recomanacions sanitàries ja ens permetin fer, dins d’aquesta “Àrea Metropolitana Nord” en la que de moment tant malament ens ho estem muntant, alguna cosa si no multitudinària potser sí que amb certa quantitat d’assistents; això sí, a l’aire lliure i tots separats a dos metres de distància els uns dels altres (!). És a dir, una situació molt més favorable que la d’ara però lluny del què és qualsevol acte popular d’una festa major.
La possibilitat hi és, i el que sí que és cert, i això els qui organitzem esdeveniments d’aquests ho sabem segur, és que, si alguna cosa s’arriba a fer realment, aquesta s’haurà d’anar preparant des d’ara i no cap a finals d’agost, quan ja li haguem vist el cul a la mona. Encara que el què s’ha donat a entendre és que Sabadell tindrà Festa Major aquest any, el que s’està fent realment és mirar d’organitzar amb temps el que sigui (si més no, anar-ho pensant i decidint) per si de veritat acaba sent possible fer quelcom. Vol dir que s’ha dit amb to de certesa però de segur no hi ha res.
Es pensa en fer coses en menys dies i en menys horaris, d’estendre la “festa” per tot el territori ja que els barris s’han quedat sense res (!), d’aforaments limitats (?) i, fins i tot, d’accés a actes a l’aire lliure pels nostres carrers i places “amb cita prèvia”... O sigui, gairebé una utopia.
Però d'il·lusió n’hi ha. La Festa Major és il·lusió i aquesta no s’ha de perdre: “l’espectacle ha de continuar”, es diu. De fet, som molts els que estem pensant en fer alguna cosa quan puguem i no ens afecti, gens o poc, ni la economia ni la falta de respecte als qui no estan per festes. Uns i altres ens resistim a desestimar definitivament la Festa Major, les unes o l’altra, i comptem amb tenir motius de celebració en algun moment “final” que segurament arribarà, un dia o altre, un any o l’altre. Quan puguem, quan sigui, ben segur que alguna de grossa, o unes quantes, uns i altres muntarem. Però, de moment, hem de tocar de peus a terra.
Veient el comportament de molts dels nostres conciutadans a hores d’ara, quan encara no s’ha obert ni la primera porta, es fa molt dubtós que sigui prudent programar un acte social, per petit que sigui, amb l’etiqueta de “festa” i esbarjo en teoria, encara que sigui d’aquí a uns tres mesos. La gent s’hi abocarà i allà on, com a molt, hi haurien d’arribar a haver unes 800 persones com a màxim, n’hi haurà milers, i no tots “persones”. És a dir que la intenció pot ser bona, fins i tot necessària per a la moral pública i la dels organitzadors, dels participants i dels protagonistes d’esdeveniments d’aquesta mena, però els bastos que pinten són els més grossos que mai s’han pintat i també serà bo que ens preparem mentalment si a l’hora de la veritat encara no s’han despintat. Això fins quan es despintin, aquest any o el(s) que ve(nen)...
Masses dubtes, masses interrogants. De moment, no se sap...
